Resultats de la cerca
Es mostren 3022 resultats
Hermes Trismegist
Mitologia
Nom amb el qual els grecs designaven Thot, déu egipci de l’escriptura, les ciències i les arts.
Aquests el consideraven un savi fabulós, autor d’un gran nombre de tractats secrets d’astrologia, màgia i alquímia Del seu nom en deriva la denominació de filosofia hermètica , en la qual té una gran importància
Pere Nolasc Casanoves
Literatura
Cristianisme
Escriptor mercedari.
Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers
ciències humanes
Filosofia
Història
Psicologia
Expressió nascuda i utilitzada principalment dins l’àmbit cultural francès que designa aquelles disciplines l’objecte de les quals és l’estudi de l’home.
Anomenades també ciències de l’home , inclouen no solament les ciències socials , sino també altres disciplines més clàssiques com la filosofia o la història —les humanitats—, així com la psicologia individual, que manca d’una dimensió social
Pere Correger
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg, destacat defensor de la tradició tomista.
Dominicà 1347, ensenyà filosofia durant tretze anys a l’estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca Fou inquisidor de Mallorca 1379 durant el Cisma d’Occident
Tipitaka
Denominació (‘tres cistells’) que hom dóna al cànon pali (cànon búdic) del budisme Theravāda.
És integrat pel Vinaya Piṭaka , secció que tracta de la disciplina monàstica, el Sutta Piṭaka , secció que tracta de la doctrina del Buda, i l' Abhidhamma Piṭaka , secció que tracta dels desenvolupaments escolàstics de la filosofia budista
els Llibertins
Moviment filosòfic que s’estengué per Europa occidental des del final del s XVI fins a la Revolució Francesa, el tret bàsic del qual era el refús de tot autoritarisme, especialment l’eclesiàstic.
El fenomen del pensament llibertí es caracteritzà pel seu caràcter difús, la seva concepció de la filosofia eminentment práctica i la influència directa de Montaigne La figura filosòfica més preminent lligada a aquesta tendència fou la de Gassendi
Pasqual Agramunt
Cristianisme
Teòleg jesuïta.
Professor de gramàtica al collegi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València, escriví, entre altres obres, una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica 1732, tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians
Rafael d’Olot
Filosofia
Filòsof.
Caputxí, fou provincial del seu orde La seva filosofia era un platonisme a l’estil de sant Bonaventura Continuà el Cursus philosophicus ad mentem seraphici doctoris DBonaventurae , obra que Jacint d’Olp mort el 1695 havia deixat inacabada
Aurelio Bertola dei Giorgi
Literatura italiana
Escriptor italià.
És autor de Della filosofia della storia 1787 i de reculls de poesia Notti clementine , 1775 Poesie campestri e marittime , 1779 etc La seva aportació principal fou la introducció a Itàlia dels preromàntics alemanys Idee della poesia alemanna, 1779
Ernest René Le Senne
Filosofia
Filòsof francès.
Fou, juntament amb Louis Lavelle, l’animador del moviment de la filosofia de l’esperit i un dels introductors de la caracterologia a França Escriví Obstacle et valeur 1934, Traité de morale générale 1942 i Traité de caractérologie 1945
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina