Resultats de la cerca
Es mostren 2148 resultats
Hug de Fenollet i de Canet
Cristianisme
Bisbe de Vic (1346-48) i de València (1348-56).
Fill de Pere de Fenollet i d’Urtx Fou doctor en lleis, canonge de Lleida i paborde de Girona, abans de la seva accessió a la mitra de Vic Com a canceller de Pere III 1344-54 representà un paper molt important, fins que fou destituït, a les corts de Saragossa, per pressió dels nobles aragonesos, que no volien un canceller català Com a bisbe de València tingué un sínode el 1350 Fou senyor de Puçol Presidí un consell a València per als afers de Sardenya i per procurar reforços a la campanya 1353-54 que hi menava Pere III Llegà notables obres d’orfebreria a la catedral de Vic
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Walter Christaller
Geografia
Geògraf alemany.
Incorporà a la geografia les investigacions de l’economista von Thünen Estudià les lleis que regeixen la distribució de les ciutats meridionals d’Alemanya a la seva primera obra Die Zentralen Orte in Süddeutschland ‘Els llocs centrals a Alemanya del Sud’, 1933 Les seves idees no tingueren repercussió fins que les seves obres foren traduïdes a l’anglès a l’Amèrica del Nord Escriví també Das Grundgerüst der räumlichen Ordnung in Europa Die Systeme der europäischen zentralen Orte ‘L’estructura bàsica de l’ordenació de l’espai a Europa el sistema dels llocs centrals europeus’, 1950 i…
Pierre Maurice Duhem
Filosofia
Física
Físic i filòsof francès.
Professor a Lilla, Rennes i Bordeus, investigà sobre la història de la ciència i de la cosmologia, tot basant-se en les seves concepcions filosòfiques, de caràcter positivista segons ell, qualsevol teoria física és un sistema de proposicions matemàtiques deduïdes d’un petit nombre de principis, l’objecte dels quals és de representar, de la forma més simple, completa i exacta possible, un conjunt de lleis experimentals Entre les seves obres cal destacar La théorie physique, son objet et sa structure 1906, Études sur Léonard de Vinci 1906-13 i Le Système du monde Histoire des…
Junius Richard Jayawardene
Política
Polític de Sri Lanka.
Graduat en lleis 1932, el 1943 esdevingué membre del Consell d’Estat, i diputat el 1947 Des del 1948, que Sri Lanka obtingué la independència, ocupà diversos ministeris fins el 1970 El 1973 esdevingué el líder del Partit Nacional Unificat, i el 1977 primer ministre Aquest any establí un règim presidencialista, al capdavant del qual es mantingué, reelegit ininterrompudament, del 1978 al 1989 Dugué a terme una política d’apropament al bloc occidental que li reportà considerables èxits econòmics Els fracassos repetits en els intents de resoldre el conflicte tàmil el portaren a sollicitar la…
pla Beveridge
Sociologia
Pla de reforma social britànic que es desprèn del Report on Social Insurance and Allied Services (1942), formulat per la comissió presidida per William H. Beveridge-.
El pla Beveridge pretenia de redistribuir la renda nacional a través de les assegurances socials i els subsidis familiars, els quals variaven en funció del nombre, de l’edat i del sexe dels membres de la família La contribució al finançament del programa anava a mitges entre els patrons i els treballadors, d’una banda, i els ingressos procedents dels imposts, de l’altra Aquest pla, considerat una fita molt important en l’establiment del Welfare State, fou plenament incorporat a la legislació anglesa en tres lleis promulgades el 1946 i el 1948, i tingué un ampli ressò,…
Vicenç Sants
Cristianisme
Jesuïta i missioner.
Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán Argentina, d’on arribà a ésser canceller Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes 1768, retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on…
Louis Antoine Léon Saint-Just
Història
Polític francès.
Es donà a conèixer en l’ambient revolucionari amb Esprit de la révolution et de la constitution de la France 1791 Diputat d’un radicalisme extremat, a la Convenció 1792, i fervent partidari de Robespierre, formà part del Comitè de Salvació Pública 1793-94, des d’on propugnà una política de terror Plenament lliurat a la revolució, reorganitzà els exèrcits del Rin i del nord, que aconseguiren èxits importants, actuà amb decisió contra Hébert i Danton i inicià una política de reformes socials, basades en les lleis de ventós, que confiscaven els béns dels sospitosos per a donar-los…
Jaume Pallarès
Història
Cavaller, fill del ciutadà de Barcelona Bernat Pallarès, senyor del castell de Sant Esteve del Mur.
Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa
Martin Opitz
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Secretari de destacades personalitats, estigué al servei de Ladislau IV de Polònia En la seva època fou considerat un gran poeta, però, en realitat, la seva importància rau en la seva doctrina poètica En l’obra Buch von der Deutschen Poeterey ‘Llibre de la poesia alemanya’, 1624 formulà amb precisió lleis mètriques, introduí l’alexandrí en la poesia alemanya i fixà una sèrie d’enunciats teòrics, completats amb els exemples de Deutsche Poemata ‘Poesies alemanyes’, 1624 També escriví Aristarchus 1617, en defensa de la puresa del llenguatge, Zlatna 1623 i Trostgedicht in…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina