Resultats de la cerca

Passà a la seva filla, muller del primer marquès de Gelida

Produïa figures de porcellana i atuells diversos, sovint en baix relleu, cosa que constitueix la principal característica d’aquesta ceràmica

Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec dirigí la política,…

Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat

Capità general de l’Església contra Francesco Sforza Ajudà Alfons i Frederic d’Aragó a recuperar Nàpols, i obtingué, per això, la senyoria de Bitonto Combaté a Àfrica contra el rei Bofario i el vencé Fou cap de l’exèrcit del rei Martí 1408 per a conquerir Sardenya Sufocà la rebellió de Siracusa 1448 i defensà Epir i Càrnia contra els turcs a favor de Carles, príncep de Càrnia, gendre seu Fou virrei de Nàpols i Sicília 1430-32, gran almirall del regne i conseller d’Alfons I de Nàpols

Coregnà amb el seu germà gran, Borrell II, per renúncia de llur pare Sembla que es dedicà a l’estricte comtat de Barcelona i, dins aquest, a la capital i a les comarques veïnes Mentre Borrell s’esmerçava en les relacions exteriors i en els afers militars, Miró es concentrava en les qüestions interiors i d’infraestructura El seu nom va unit a la construcció, o més probablement reconstrucció, d’un canal que duia les aigües del Besòs des de Montcada fins al peu de les muralles de Barcelona i fins a la mar, que serví per a moure molins, per al regatge del nord-est del pla de Barcelona i per a les…

Sota Jaume I, de qui fou amant i favorit, i Carles I dirigí la política exterior anglesa Participà en l’expedició d’ajuda als hugonots de La Rochelle 1627 Fou assassinat perquè s’oposà a la Petition of the right de la Cambra dels Comuns