Resultats de la cerca
Es mostren 2377 resultats
Mas Carbó
Aspecte de la masia de Cal Paraire
© Alberto González Rovira
la Barata
La important masia de la Barata, Matadepera (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria i antiga quadra del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental), a la dreta de la riera de les Arenes, sota el cim de Sant Llorenç del Munt.
Hi ha la capella de Sant Roc, construïda al s XVII
Riuràs
Masia de Riuràs
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
les Paitides
Masia del veïnat de les Paitides de Viladrau (Osona)
© Fototeca.cat
Veïnat
Veïnat de poblament disseminat del municipi de Viladrau (Osona), al SE del poble, prop del qual es troba la font de les Paitides .
Secabecs
Castell
Antic castell del municipi de Torrelles de Foix (Alt Penedès), que esdevingué després masia (ca l’Isaac, de la caseria de les Llombardes), al cim d’un turó que domina, per l’esquerra, el riu de Foix.
És esmentat ja al s XIII Al s XVII pertanyia a Guerau de Peguera Prop seu hi ha la masia del Soler de Secabecs
Vilarassau
Mas de Vilarassau (Santa Maria d’Oló)
© C.I.C - Moià
Masia
Important masia del municipi de Santa Maria d’Oló (Moianès), situada prop de l’antic camí de Sant Joan d’Oló a Rodors, a l’extrem sud-oriental del terme.
Correspon a l’antiga villa Ansaldi , documentada des de l’any 957, situat a prop de Sant Vicenç de Vilarassau Aquest gran mas, que la gent diu que era un convent, és una vella masia fortificada formada per un conjunt heterogeni d’edificacions, però amb un casal central de grans voltes gòtiques al seu soterrani i aire senyorial En les llindes hi ha gravats els anys 1680, 1681, 1788 i 1882, que revelen èpoques de successives construccions
pla de Campllong
Vista del pla de Campllong amb la masia homònima
© C.I.C.-Moià
Pla
Pla del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), on hi ha les soques de l’històric Pi de les Tres Branques.
Tubau
Masia
Antiga masia del municipi de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), al sector nordoriental del terme, als vessants meridionals dels rasos de Tubau, al límit amb el Ripollès, que culmina al pedró de Tubau (1542 m alt.); els vessants septentrionals són encinglerats.
Els rasos, continuats vers l’E per la serra de Sant Marc, al S de la canal de Gombrèn, separen les conques del Merdàs i de l’Arija de la riera de Merlès Prop de la masia hom bastí l’església preromànica de Sant Esteve de Montner o de Tubau, de planta quadrada i absis trapezoidal
la Salut
Masia i ermita de la Salut de Sant Feliu de Llobregat
© MPG
Ermita
Ermita i àrea de lleure del municipi de Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat).
Situada sobre la riera de la Salut, al costat hi ha les dependències d’un gran mas, amb galeries porxades al pis alt, conegut durant els segles XV i XVI com Mas Terròs Pertangué a la família Guerau de la Gleva durant els segles XVI i XVII L'ermita és una petita capella, de gran tradició local, dedicada des del segle XVIII a la Verge de la Salut S'hi celebra un aplec per la segona Pasqua
Clavelles
La Roca de Clavelles, masia i antiga casa comunal de Clavelles
Manlleu Arqueològic
Història
Antiga quadra del municipi de Manlleu (Osona), a l’oest de la vila, que formà ajuntament fins a mitjan segle XIX, centrat a la casa de la Roca.
Els drets que hi tingué el monestir de Sant Joan de les Abadesses foren cedits, al segle XI, a la mitra de Vic