Resultats de la cerca

Principalment escrites per a viola de mà o orgue, les diferencias es feren quasi sempre sobre melodies o danses populars o sobre temes manllevats del cant pla El gènere tingué excellents conreadors que exerciren una gran influència sobre els compositors d’altres països europeus, en especial sobre els virginalistes anglesos El recull més antic conservat és l’anomenat Los seys libros del delphín 1538 de Luis de Narváez, seguit pels de Luis Venegas de Henestrosa, Antonio de Cabezón, Alonso Mudarra, Enrique Valderrábano i Diego Pisador

Estudià orgue i composició Després d’una estada a Barcelona, el 1873 s’installà a París, on donà a conèixer, amb èxit, les obres Salve Regina en els Concerts Pasdeloup i Sinfonía Mozárabe amb l’orquestra Colonne El 1879 publicà una collecció de cançons i estrenà el ballet Fiesta andaluza 1883 a l’Opéra de París Tornà a Barcelona, i estrenà l’òpera Il rinnegato Alonso García al Liceu 1885 Fou autor de nou òperes més i d’obres simfòniques, corals i de cambra

Germà de Vicent Organista de la Collegiata d’Alacant a partir del 1848, es traslladà a Madrid el 1855, on actuà de violoncellista al Teatro Real i formà part del Cuarteto Monasterio Fou nomenat organista de Sant Nicolau d’Alacant Autor de dues sarsueles inèdites, d’un responsori de Nadal a quatre veus, de dues misses a quatre i vuit veus amb acompanyament d’orgue, d’un miserere i una missa de rèquiem per a dos cors i orquestra, villancicos , motets i obres per a piano

L’alternança en els salms ja és de l’Antic Testament El contrast pot provenir de l’alternança entre solista salmista o cantor i cor schola -com en la salmòdia responsorial responsori - entre dos tipus de música d’origen o característiques clarament diferenciades -salm antifonal antífona - entre cant pla i polifonia entre versets d’orgue i cant pla, etc La policoralitat i la música concertant no deixen de ser variacions més elaborades, i ja no necessàriament dins l’àmbit de la música religiosa, d’aquest mateix principi

Format en la tradició per Kees van Baaren, al final dels anys seixanta s’interessà per l’avantguarda i es convertí en un dels compositors holandesos més destacats de la seva generació Es dedicà especialment a la música electroacústica en obres com Soft Song 1978 o Toccare 1979 També investigà les possibilitats que ofereix la interpretació simultània amb instruments convencionals i sons gravats en cinta, en obres com Chatarra 1991, per a clavecí i cinta Dust 1992, per a orgue i cinta, i Brouillard 1995, per a piano i cinta

Donà lloc a la cançó instrumental o canzone da sonar , la qual fou originàriament una simple transcripció d’obres vocals per a orgue, especialment de cançons polifòniques franceses aviat els polifonistes italians els Gabrieli al s XVI, Frescobaldi al XVIII en compongueren d’originals, però hi perdurà l’afany d’adaptar als instruments l’estil vocal com la forma veïna de ricercar , era feta d’episodis encadenats en estil fugat, però amb les parts més clarament diferenciades La canzone da sonar donà lloc, en part, a la sonata

No hi ha documents que aportin una idea clara dels acompanyaments instrumentals que hom feia en l’antiguitat i a l’edat mitjana A partir del s XVI, un instrument d’harmonia llaüt, tiorba, guitarra i, més endavant, el clavecí i l’orgue executava les parts no cantades de les peces vocals reduïdes a una sola veu Als s XVII i XVIII, el procediment més general d’acompanyament era la realització de l’anomenat baix xifrat, l’estructura harmònica del qual ha perdurat després en els acompanyaments amb totes les notes escrites

Estudià al collegi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya Fou deixeble de Josep Barba Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater 1873 Escriví una òpera en dos actes Guidita i una sarsuela Una broma pesada També és autor de Primera fantasia 1843, d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre , per a quatre mans Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo El papa Lleó XIII li concedí 1881 la baronia de Ferrer

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l’acadèmia de música del seu nom Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l’obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de FPujulà i Vallès Fundà l’associació Musica Pro Amore Artis i la dirigí

Fou alumne d’Orestes Castronuovo piano i de Julián Bautista composició Posteriorment estudià al Conservatori Carlos López Buchardo de Buenos Aires, d’on esdevingué professor de composició Fundador de l’Associació de Joves Compositors de l’Argentina, ha compost obres per a soprano i piano Canciones de Altisidora , 1970, per a piano Tango para la mano izquierda , 1985 Dos invenciones , 1960 Tempi, en siete movimientos , 1964, el ballet Camaruco 1964-65, la Cantata para mi país , per a narrador, soprano, cor i orquestra de cambra, i peces per a orgue i cor