Resultats de la cerca
Es mostren 2277 resultats
parc nacional de La Caldera de Taburiente
Espai natural
Zona de l’illa de La Palma, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 4 690 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
Situat dins el municipi d’El Paso, abasta tot el perímetre del cràter de la Caldera de Taburiente, formació volcànica que culmina al Roque de los Muchachos 2413 m Constitueix una gran depressió que l’acció erosiva de nombrosos barrancs ha contribuït a formar fins els 2 000 m és una zona de domini del pi canari, mentre que, a partir d’aquesta alçada domina el matollar de genísties especialment codeso La fauna és escassa i composta fonamentalment per petits vertebrats conills, tudons, llargandaixos, etc La peculiar morfologia de la Caldera de Taburiente feu que aquesta fos un…
parc nacional de Las Cañadas del Teide

Vista general del parc nacional de Las Cañadas del Teide
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona de l’illa de Tenerife, a la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, de 13 571 ha, que fou declarada parc nacional el 1954.
El seu territori es divideix entre els municipis de La Orotava, Guía de Isora, Santiago del Teide i Icod de los Vinos Comprén el volcà del Teide 3718 m i el vell cràter de las Cañadas, que resta uns 1700 m per sota El parc rep el seu nom de les carrerades que les successives erupcions volcàniques crearen als vessants del Teide El paisatge és àrid i volcànic La vegetació és constituïda fonamentalment per extensions de matollar de genísties especialment retama , mentre que els arbres són escassos bàsicament pi i cedre canari La fauna és escassa, amb domini dels llangardaixos, i d’…
balança de pagaments interior
Economia
Balança de pagaments aplicada intrastatalment.
La diferència bàsica amb la balança de pagaments pròpiament dita prové de la dificultat de quantificar-la a causa de la manca del control estadístic que exerceixen les fronteres Fou introduïda a Catalunya per Ramon Trias i Fargas, el qual amplià els estudis sobre balances comercials preexistents de Figuerola, Güell i Ferrer, Graell i Pi de Sunyer, i donà lloc, així, a d’altres estudis contemporanis Antoni Ros, Antoni Montserrat, Jordi Petit i Ernest Lluch, on destaquen, en conjunt, una balança comercial favorable, una sortida de capitals per a les finances centrals i les caixes d…
Joan Valls i Ferrer
Economia
Industrial farmacèutic.
De molt jove s’inicià en la fabricació de gèneres de punt Més tard, el 1919, fixà la seva residència a Barcelona, on treballà als laboratoris Andrómaco SA El 1928 fou destinat al Brasil, a Sâo Paulo, juntament amb Pi i Sunyol, soci de l’esmentada indústria farmacèutica, on implantà els laboratoris i en comercialitzà els productes farmacèutics Els laboratoris s’estengueren per diferents ciutats llatinoamericanes com Santiago de Xile, Montevideo i Caracas, a més d’elaborar-s’hi desenes d’especialitats farmacèutiques Després d’anys de treball, fou nomenat director honorífic i guanyà…
Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus…
Nicolas Grimal
Arqueologia
Egiptòleg francès.
Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988, Underwater…
Magí Germà i Subirà
Música
Compositor català.
Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec…
parc del Castell de Montesquiu
Vista nevada del parc del Castell de Montesquiu
© Laura Martínez Ajona
Espai natural
Espai natural situat entre les comarques d’Osona i el Ripollès.
Té una superfície de 547 ha La seva situació com a espai de pas entre la muntanya i la plana fa que s’hi puguin diferenciar quatre zones principals els prats, les vores de ribera del Ter, que travessa el parc longitudinalment, els conreus i els boscos, en què predomina el roure i el pi roig, amb un sotabosc format bàsicament per boix i ginebró El castell de Montesquiu , emplaçat a la riba esquerra del Ter, acull l’oficina del parc i constitueix en si mateix un patrimoni històric de valor Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Estanislau Alberola i Serra
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg i poeta.
Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928, La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà dues colleccions…
,
Joan Calvet i Taulé
Música
Compositor i organista.
Rebé les primeres lliçons musicals amb el mestre Josep Rodés i el 1857 obtingué el primer lloc en les oposicions per a cobrir la plaça de mestre de capella de Santa Maria del Pi, a Barcelona Però no arribà a prendre possessió del càrrec, perquè el jurat l’atorgà a l’aspirant que havia quedat segon Llavors Calvet presentà un plet contra els membres del tribunal, procés que resultà traumàtic i infructuós Finalment fou nomenat organista del monestir de Santa Clara Se’n conserva una sèrie d’obres d’estils diversos, com ara una missa de rèquiem i una missa de glòria, totes dues per a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina