Resultats de la cerca

Coneguda com Panchita Subirana, fou jugadora del Reial Club de Tennis del Turó Es proclamà cinc vegades campiona de Catalunya individual 1913-16, 1918 Guanyà cinc vegades el Torneig Internacional de Barcelona 1916-20 i fou finalista del Campionat del Món de tennis en pista dura de París 1920

Fou dues vegades campió de Catalunya de 200 m 1963, 1964, prova en la qual tingué el rècord català També fou el primer plusmarquista català en els 50 m en pista coberta 1965 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola, però deixà l’atletisme als vint anys

Competí per l’Agrupació Atlètica Catalunya i fou campiona catalana de salt d’alçada, un cop a l’aire lliure 2005 i quatre en pista coberta 2002-05 Guanyà dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya i fou una vegada internacional absoluta amb la selecció espanyola

Entrena l’atleta equatorià nacionalitzat espanyol Jackson Quiñónez, múltiples vegades campió d’Espanya, medalla de bronze en un Campionat d’Europa en pista coberta i finalista olímpic a Pequín 2008 des de la seva arribada a Lleida Rebé la distinció d’entrenadora revelació de l’atletisme espanyol 2006

Membre del Club Natació Reus Ploms, guanyà el Campionat de Catalunya de 200 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1977, 400 m llisos a l’aire lliure 1974, 1976, 1978, 1979 i 400 m llisos en pista coberta 1974, 1977, 1979 Fou vuit vegades internacional amb la selecció espanyola

Fou membre del CA Granollers, el FC Barcelona i l’AE l’Hospitalet Amb el Barça fou campiona de Catalunya de 4 × 100 m 1994 i 4 × 400 m 1998, 1999 i formà part de l’equip que millorà el rècord català de 4 × 200 m en pista coberta 1994

Especialitzada en marxa atlètica, fou quatre vegades campiona de Catalunya en pista 1987-90 i una vegada en ruta 1994, així com subcampiona d’Espanya 1994 També fou campiona d’Espanya de la categoria promesa 1989, 1990 Fou una vegada internacional amb la selecció catalana i una altra amb l’espanyola

Destacà en les proves de mig fons i obstacles Fou campió de Catalunya de 1500 m a l’aire lliure 1995 i en pista coberta 1995, 1998, i també de 3000 m obstacles 1998 Des del 2012 dirigeix l’Escola Esportiva Brafa de Barcelona, que ja havia dirigit 1991-2006

Format en el Centre Atlètic Laietània 1995-99, també formà part del València TM 2000 i el Puma Chapín de Jerez 2001-03 Fou campió d’Espanya juvenil 1998 i júnior 2000 En categoria absoluta, assolí dos títols catalans en pista coberta 2002, 2003 i disputà els Campionats Iberoamericans 2002

Fou campió de Catalunya de llargada 2009, de 100 m 2010 i de 60 m en pista coberta 2013 Formà part del relleu espanyol de 4 × 100 m que corregué la final dels Campionats d’Europa de Barcelona 2010 A partir del 2013 va centrar la seva carrera en les curses