Resultats de la cerca

El 1972 accedí a la categoria d’àrbitre aspirant El 1989 arribà a la categoria especial UCI Després de ser delegat per Barcelona, presidí el Comitè Català d’Àrbitres 1997-04 Formà part de l’equip arbitral de totes les curses de ciclisme dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i fou president del jurat tècnic en diverses competicions com la Vuelta a Espanya, Volta a Catalunya, Setmana Catalana i Escalada a Montjuïc

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Competí amb el CN Reus Ploms, que presidí 1994-97 Guanyà cinc títols catalans en 400 m lliure 1976, 1500 m lliure 1976, 1977, 1978 i 400 m estils individual 1975 i les travessies del port de Tarragona 1973 i Barcelona 1977 Aconseguí la medalla d’argent en el Campionat d’Espanya d’hivern en 1500 m lliure 1976 i les de bronze en el d’estiu en 400 i 1500 m lliure 1978

Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike

Fou una de les figures claus en el desenvolupament del bàsquet a les comarques gironines, primer com a jugador durant la dècada de 1940 i, posteriorment, en tasques directives Fou delegat de la Federació Catalana a Girona i presidí la federació provincial 1973-76 Després de la seva mort s’instituí el torneig commemoratiu Memorial Mateu Pell, que disputen els equips de les comarques gironines i serveix per a obrir la temporada

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

Diputat, ministre d’afers estrangers i primer ministre 1938-39, 1946, 1947-49, fou partidari de la cooperació internacional i de la unió europea Presidí la primera Assemblea de l’ONU 1946 i participà en l’OECE, la CECA i el Consell d’Europa Fou secretari general de l’OTAN 1957-61 Com a dirigent del Parti Socialiste Belge, impulsà una política moderada i reformista Es retirà de la política el 1966

Catedràtic de dret polític Presidí el congrés de la República Cispadana que tingué lloc a Mòdena 1797, i féu prevaler el principi unitari federatiu Influí en la unió de la República Cispadana amb la Cisalpina 1797 Assistí a la consulta de Lió que transformà la República Cisalpina en República Italiana 1802 En tornar a Itàlia fou nomenat per Napoleó secretari d’estat 1805-15 Després de la restauració 1815 es retirà de la política

Presidí una ambaixada davant Atenes per a demanar ajut contra els siracusans Establert a Grècia, hi exercí com a sofista i influí sobre els oradors àtics i sobre Tucídides A l’obra Sobre la natura i el no-ésser sostenia la impossibilitat de coneixement i de comunicació de l’ésser Gòrgies és també el personatge central del diàleg homònim de Plató, on apareix més com a retòric que no pas com a filòsof

Marquès de Montortal, es llicencià en dret 1864 i actuà sovint en política, sobretot a partir dels preparatius de la restauració borbònica 1874 Fou diputat a corts 1867, 1879, 1884 i cap conservador després silvelista a València Presidí l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles 1885, el museu de la qual contribuí a millorar, i aconseguí per a aquesta institució, durant un breu temps, la direcció de l’Escola de Belles Arts de València