Resultats de la cerca

Fundà, a París, el diari “Le Tribun du Peuple”, portaveu del seu ideari comunista igualitari, des d’on combaté Robespierre per conservador Teoritzà sobre la necessitat de suprimir la propietat individual i de collectivitzar la terra Fundà el Club dels Iguals Club des Égaux, tancat pel Directori el 1795 Al començament del 1796 creà una organització secreta per tal d’enderrocar el Directori A més dels seus adeptes, hi participaren antics jacobins i terroristes, i tingué ramificacions dins la policia i l’exèrcit La conspiració dels Iguals fou denunciada al maig del mateix any a Carnot, i Babeuf…

Feu estudis eclesiàstics a Pamplona, Lleida i, sembla, a Salamanca Ordenat de sacerdot a Tarba, exercí de rector durant quaranta-quatre anys a Sara El seu domini de la llengua es reflectí en la seva oratòria i, sobretot, en la seva única obra, Gero ‘Després’, 1643, tractat asceticomístic reeditat cinc vegades, que interessa per la riquesa idiomàtica, basada en la parla de Lapurdi, i per la influència que exercí en el desvetllament literari del segle XVII d’aquella regió basca L’obra és una peça fonamental per a la reestructuració de l’idioma literari

Un dels millors humoristes de la llengua francesa, i amb una gran força satírica, és autor de nombroses obres la majoria portades al cinema, entre les quals cal esmentar Les Gaîtes de l’escadron 1886, Le train de 8 h 47 i Les femmes d’amis 1888, Un client sérieux 1898 i Boubouroche 1893

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Germà d’ Ethel Barrymore i de Lionel Barrymore i el més famós de tots tres Fou el prototip del star system El seu primer film fou An American Citizen 1913 De primer s’especialitzà en papers d’aventures, i des del 1924 en papers de “seductor” — Beau Brummel 1924, Don Juan 1926— i de personatges històrics Rasputin and the Empress 1933, Marie-Antoinette 1938

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

En la seva tasca docent destacà com a impulsor de l’ensenyament en valencià i la renovació pedagògica al País Valencià Fou membre actiu de l’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua des de la seva constitució i un dels impulsors de la introducció del teatre en l’ensenyament a Castelló Com a escriptor publicà la seva primera novella, Viatge a l’interior , l’any 1995 i continuà la seva producció amb obres majoritàriament destinades al públic infantil i juvenil, entre les quals destaquen L’amo de tot 2004, Les orelles del rei 2002, La fada masovera 2002, Tornaré 2001, El…

Treballà com a funcionari mentre es dedicava al teatre d’afeccionats El 1962 obtingué el seu primer èxit amb Stephen D 1962, cosa que li permeté emigrar a Londres, on s’establí com a dramaturg i autor de guions televisius Autor molt prolífic, hom pot esmentar les obres The Patrick Pearse Motel 1971, Da 1973, guardonat amb un premi Tony, Dublin by Summer 1974 i Time Was 1976 Moltes de les seves obres tenen com a tema els seus conterranis, als quals fa blanc d’una àcida crítica

Es llicencià en Belles Arts per la Universitat de Barcelona Ha collaborat com a ninotaire amb acudits en diversos diaris El Punt , Regió7 , Mundo Deportivo , La Vanguardia Ha publicat reculls d’acudits i de dibuixos Sense Kap ni peus 1997, La Patumàquia Llibre de ninots de Patum 2001, El Maragallato 2006, Manar Manar 2009, Som i Serem Postals de la Catalunya independenta 2013, Pujol i fa sol 2014, Any de Consulta  2014, Kap 15 anys Gegants  2015, Kap Dibuixos i altres provocacions 2017, Kaput  2018, Cavalls Salvatges  2021, Shum El dibuixant de les mans trencades  2024, premi Serra d'Or…

Publicà Götter, Gräber und Gelehrte ‘Déus, tombes i savis’, 1949, subtitulada ‘La novella de la història’, pel fet d’ésser una visió novellística de les recerques arqueològiques dels darrers dos-cents anys Posteriorment s’interessà pel món hitita, i publicà Enge Schlucht und schwarzer Berg ‘L’estret congost i la muntanya negra’, 1955