Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
Mor una opositora turca en vaga de fam
L’advocada turca Ebru Timtik mor després d’una vaga de fam de 238 dies El març del 2019 un tribunal la va condemnar a tretze anys i sis mesos de presó per "ser membre d’una organització terrorista" després d’un judici en què la defensa no va tenir accés a les proves i en el qual s’acceptaven testimonis anònims Timtik és el quart pres polític que mor en vaga de fam des del juny de 2020
Renault compra el 36,8% de les accions de Nissan
El president de Renault, Louis Schweitzer, anuncia la compra per part d’aquesta empresa automobilística francesa del 36,8% de les accions de la marca Nissan, amb la qual cosa Renault serà el principal accionista de Nissan i controlarà el quart grup mundial de constructors d’automòbils Renault pagarà per l’operació 380000 milions de pessetes, que serviran per a sanejar les finances de Nissan, el segon grup automobilístic japonès, que era en una fase de recessió
Codi de Successions
Dret
Recull sistemàtic de totes les institucions successòries per causa de mort vigents a Catalunya en vigor des del 1992.
Fou modificat per la llei 3/2005, establint que en el cas d’adopció dels fills del consort o de la persona amb qui l’adoptant conviu en relació de parella amb caràcter estable, es manté el dret dels fills a succeir abintestat el seu progenitor i els parents d’aquest, sense perjudici dels drets successoris abintestat que poguessin correspondre a l’adoptant A mitjan 2005 es trobava pendent d’incorporació en el llibre quart del Codi Civil de Catalunya
Rafael Llopart Vidaud
Esport general
Dirigent esportiu.
Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà
Josep Antoni Dinarés Massagué

Josep Antoni Dinarés Massagué
Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
S’inicià al Club Egara, on disputà tota la seva carrera esportiva Amb el primer equip aconseguí deu Campionats de Catalunya 1961, 1963-71, set Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1972 i dues Lligues espanyoles consecutives 1971, 1972 Fou internacional amb la selecció espanyola, i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on obtingué la medalla de bronze, els de Tòquio 1964, on aconseguí el quart lloc, i els de Mèxic 1968
Campionat d’Europa de Futbol
Futbol
Competició de futbol d’àmbit europeu celebrada cada quatre anys.
Coneguda popularment com Eurocopa i organitzada per la UEFA, la primera edició tingué lloc a França l’any 1960 Les semifinals i la final de la segona edició es disputaren a Espanya el 1964 El Camp Nou acollí la semifinal entre Dinamarca i l’URSS, i posteriorment el partit per al tercer i quart lloc entre Hongria i Dinamarca L’equip espanyol guanyà per primera vegada una competició internacional en derrotar l’URSS en la final
Carles Cairol
Natació
Nedador.
Membre del Club Natació Atlètic, destacà en proves de velocitat i velocitat prolongada en estil lliure Formà part de l’equip de relleus 4 × 200 m lliure del CN Atlètic 1930-34 i de les seleccions catalana i estatal, i fou internacional en tres ocasions Fou campió el 1933 per equips i quart individual de la Travessia del Port de Barcelona 3800 m El 1935 fitxà pel CN Barcelona, on també fou titular en els quartets de rellevistes
Jakob Steiner
Matemàtiques
Matemàtic suís.
Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934 Féu recerques importants en geometria superfícies cúbiques i de quart ordre i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander ‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932 i pòstumament 1882 aparegueren les seves obres completes Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom
Castell de Solibernat (Massoteres)
Art romànic
Castell termenat situat al comtat d’Urgell, d’una extensió de poc més de 3 km 2 estesos a l’esquerra del Llobregós, entre els termes de Biosca, Talteüll, Palou, Torà i l’Aguda Organitzat al primer quart del segle XI, el domini dels Cervera s’hi afermà en la dotzena centúria, formant un conjunt amb els espais limítrofs per l’est fins el 1233, que Ponç de Cervera cedí tots els drets sobre Solibernat al cenobi de Montserrat
finale
Música
Peça o número final que tanca una òpera o un dels seus actes.
Sovint de caràcter concertant finale concertato , sol caracteritzar-se per la intervenció de tots o quasi tots els personatges i, eventualment, del cor Tot i que pot constar de diverses seccions relativament contrastades, en general és de tempo ràpid i de caràcter clarament conclusiu En el segon i quart actes de Les noces de Fígaro de WA Mozart o en el primer acte d' El barber de Sevilla de G Rossini, es troben alguns dels millors exemples de finale
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina