Resultats de la cerca

En el període 1948-50 pertangué al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 800 m i de 1500 m 1948, 1949, 1950 i campió d’Espanya de 800 m 1949 També millorà els rècords catalans dels 800 m i els 1000 m 1950 L’any 1951 tornà a competir amb la federació de Castella

S’inicià al Club Patí Vic i, quan era júnior, fitxà pel FC Barcelona i guanyà el Campionat d’Europa de la categoria 1987 amb la selecció espanyola Aquella mateixa temporada debutà amb el primer equip blaugrana, però tornà al Vic 1988-92 Després jugà al Cerdanyola HC i es retirà a vint-i-sis anys al RCD Espanyol

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1992-93, fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1993 Fitxà pel Reus 1995-97 i després tornà al Noia 1997-2000, amb el qual guanyà la Copa del Rei i la Copa CERS 1998 Es retirà en finalitzar la temporada 1999-2000

Format al Manresa, jugà al Mallorca 1943-45, el Farnés, el Girona i el Barcelona B, abans de fitxar pel Sabadell 1946-50, amb el qual debutà a primera divisió el 6 d’octubre de 1946 Amb l’equip vallesà disputà un total de 68 partits en aquesta categoria Posteriorment tornà al Manresa, on es retirà el 1953

Collocadora, començà a les files del Club Voleibol CECELL de Lleida El 2004 fitxà pel Club Voleibol Sant Cugat i després pel Voley Murcia Posteriorment, tornà a Catalunya per jugar al Club Voleibol Vic i, de nou al CECELL de Lleida Fou convocada per la selecció espanyola i també participà en partits de la selecció catalana

Vocal de la junta directiva del Futbol Club Barcelona 1918-20 i vicepresident 1931, en fou elegit president el 22 d’octubre de 1931 La complicada situació del club motivà que ben aviat posés el càrrec a disposició dels socis, i el 20 de desembre del mateix any tornà a la vicepresidència fins al 30 de juliol de 1932

Primer duc de Leeds, és conegut amb el nom de comte de Danby Dirigí la política anglesa els anys 1674-79 i 1690-99 i fou un dels instigadors de la revolució del 1688 Home cobejós i sense escrúpols, estigué empresonat a la Torre de Londres 1679-84 i el 1699 tornà a perdre tots els seus càrrecs

Regent d’Esparta, comandà els grecs a Platea 479 i en la conquesta de Bizanci 477, on, com a rei, entrà en relacions amb Pèrsia, i per això en fou expulsat Tornà al seu país confiant en el favor dels ilotes, però, acusat de traïció, morí de fam en el temple d’Atena, on s’havia refugiat

Tenia com a objectiu “la defensa de los ideales regionalistas con relación a la vida de Aragón y a la colonia en Barcelona” Dirigents Matías Pallarés Gil president, Teodoro Licart i José Terraza vicepresidents Al desembre de 1919 esdevingué la Unión Aragonesista Desaparegué amb la Dictadura, abans de 1926, però tornà a funcionar a partir de 1931

Els collegials tenien obligació de tenir lliçó diària de l’art general lulliana els dos últims anys de llur residència Suprimit el 1773 pel bisbe de Mallorca, Juan Díaz de la Guerra, furiós antilullista, tornà a reprendre la seva vida normal el 1783 El bisbe de Mallorca i l’ajuntament de Palma són els seus patrons