Resultats de la cerca
Es mostren 6952 resultats
borderó
Economia
Llista sistemàtica d’un conjunt d’operacions d’assegurança per a ús intern d’una entitat asseguradora.
Si aquestes operacions tenen relació amb els ingressos de producció de l’entitat, s’anomena borderó de primes i, si fan referència a les despeses de liquidació de sinistres, borderó de sinistres
epanadiplosi
Retòrica
Ús d’un mateix mot al començament i a l’acabament d’una clàusula, d’una sentència.
homònim
Botànica
Zoologia
Cadascun dels noms, iguals entre ells, que designen tàxons diferents.
Les lleis de nomenclatura prohibeixen l’ús dels homònims posteriors
cànnabis
Botànica
Droga que, en qualsevol de les seves formes, s’obté del cànem indi (Cannabis sativa varietat indica).
Pot ésser consumit directament a partir de les fulles seques del cànem indi o elaborat i presentat de diverses maneres Rep diversos noms segons la procedència, l’elaboració o la utilització haixix , kif , marihuana , bhāṅg , ganja , charas , etc Més estrictament, però, hom reserva el nom de haixix a la substància que s’obté de la resina d’aquesta planta La forma de consum més habitual consisteix a fumar les fulles del cànem indi, sovint barrejades amb tabac, que també s’utilitza per a fumar-lo amb la pols de preses de haixix També pot ésser ingerit amb les begudes o amb certes menges mantega…
trioxipurina
Farmàcia
Substància en forma de pólvores blanques, inodores, insípides, molt poc solubles en l’aigua i molt solubles en solucions alcalines.
Havia estat emprada com a antituberculós, però actualment és fora d’ús
batuta
Música
Vareta de fusta que empren els directors d’orquestra per a allargar l’efecte visual del braç dret i —conjuntament amb altres recursos tècnics— fer possible a l’orquestra la precisa comprensió rítmica, dinàmica i agògica d’una obra.
El seu ús s’ha anat generalitzant a partir del s XIX
hidrotimetria
Química
Tècnica analítica emprada per a mesurar la duresa de l'aigua
.
Avui aquesta tècnica ha estat desplaçada per l’ús de les complexones
vitel·la
Diplomàtica i altres branques
Pell de vedell nonat adobada com el pergamí, però més fina i llisa, que serveix per a escriure-hi o pintar-hi.
La dificultat de l’obtenció en limità l’ús als còdexs més luxosos
boca closa
Música
Forma de cantar, generalment en la música coral, consistent a emetre el so amb la boca closa, sense articulació de cap text, per mitjà de la qual hom obté de les veus humanes una sonoritat murmuriosa i una funció instrumental destinada a parts d’acompanyament o, menys sovint, a l’execució de melodies.
El seu ús aconseguí un èxti notable a partir de mitjan s XIX