Resultats de la cerca
Es mostren 3186 resultats
Mas del Gras
Caseria
Caseria del municipi del Pont de Suert, dins l’antic terme de Viu de Llevata (Alta Ribagorça), a l’esquerra del riuet de Viu i vora la creu de Perves.
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
agró roig
Agró roig
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de la família dels ardeids, semblant al bernat pescaire, però més petit i de tons més bruns.
Té el coll llarg i prim, de color rogenc amb franges negres Viu als canyars i entre les plantes palustres, en colònies de vegades molt nombroses, com les del Delta de l’Ebre Nia a l’Europa del S
gavota
Dansa i ball
Dansa francesa, originària del país de Gap, coneguda des del segle XVI.
De ritme binari 2/2 i de moviment moderat, més aviat viu, és formada per dues seccions amb represes i comença sobre el segon temps És una de les parts més corrents de la suite instrumental, on segueix generalment la sarabanda
boga
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes de la família dels espàrids, que fa fins a 35 cm de llargada; és un dels espàrids més afusats, caràcter aquest, com la coloració, típicament pelàgic; té el musell rom i una línia lateral bruna, amb quatre llistes longitudinals laterals grogues; el dors és gris blavós, i el ventre, argentat.
És molt voraç viu a les aigües càlides de la Mediterrània, de l’Atlàntic oriental i septentrional, prop les costes rocalloses i sobre els camps de fanerògames marines, però sol formar moles abundants mar endins Té importància en pesca
hemartrosi
Patologia humana
Embassament de sang en una cavitat articular.
Es dóna principalment en les grans articulacions com el genoll Cursa amb dolor viu de l’articulació i impotència funcional del membre Les principals causes són les posttraumàtiques, l’hemofília i més rarament les malalties pròpies de l’articulació
cogomassa
cogomassa
BioLib.cz (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet de capell blanc o amb el centre una mica ocraci, de la família de les amanitàcies, de 5 a 11 cm de diàmetre; les làmines són amples, i la cama, esvelta i bulbosa, amb volva membranosa.
És semblant a la farinera borda i, com aquesta, és tòxica i mortal Viu sobretot en sòls calcaris, assolellats però humits S’ha de vigilar de confondre amb els camperols, especialment els camperols anisats Agaricus arvensis i A sylvicola
George Farquhar
Teatre
Comediògraf irlandès.
Escriví comèdies d’intriga en un llenguatge viu Love and Bottle ‘Amor i una ampolla’, 1699, The Constant Couple ‘La parella constant’, 1699, The Twin Rivals ‘Els rivals bessons’, 1702 i The Beaux’ Stratagem ‘L’estratagema dels petimetres’, 1707
Jonas Lie
Literatura noruega
Novel·lista noruec.
La seva obra és impregnada d’un viu sentiment de la natura, mediatitzada, sobretot, des del paisatge de la Noruega septentrional GH på ‘Au, vinga', 1882, Trold ‘Follets’, 1891-92, NHr sol går ned ‘Quan el sol tramunta’, 1895
Les agaricàcies: camperols, xampinyons, pentinelles i afins
El camperol Agaricus campestris viu als prats i a les gespes, i presenta les làmines joves de color rosatintens L’anell és descendent i el barret, gairebé blanc Pot atènyer mides força més grosses fins a 10 cm que el conegut xampinyó conreat Com aquest, és un bon comestible Josep M Vidal / SCM Si les agaricals de la família anterior eren bàsicament micorizògenes formadores de micorizes, amb arbres dels boscos, principalment, les d’aquesta i de les tres que seguiran són essencialment sapròfites i viuen als sòls rics en matèria orgànica i en sals minerals, als boscos i vores de camins, o als…