Resultats de la cerca

Format al CP Tordera, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1999-2000, jugà al CH Liceo 2002-05, el CH Lloret 2005-07, el SHUM Maçanet 2007-08, el Cerdanyola CH 2008-09 i de nou el CP Tordera Conquerí una Copa d’Europa 2003, una Copa Intercontinental 2004, una Copa Continental 2003 i una Copa del Rei 2004 Fou internacional júnior tant amb Catalunya com amb Espanya

Format al planter del Club Patí Vic, amb el qual debutà en la màxima categoria, destacà per l’instint golejador Jugà al CP Voltregà 1986-88, el Reus Deportiu 1989-90 i l’Igualada HC, 1990-93, i tornà al CP Vic en dues etapes 1988-89, 1993-2000, club on es retirà Com a jugador conquerí una Copa d’Europa 1993, una Lliga 1992, tres Copes del Rei 1992, 1993, 1999 i dues Lligues Catalanes 1992, 1993 Una vegada retirat, inicià una breu etapa als despatxos del CP Vic, però ben aviat decidí ser entrenador Dirigí el Sant Feliu 2004-05, a primera divisió, i ja a l’OK Lliga, el SHUM Maçanet 2005-06, el…

Formà part del CE Noia, el CE Vendrell, el CP Vilanova, el CP Riudebitlles i el CP Masquefa Com a entrenador, dirigí tots els equips de base del CE Noia, dels quals també fou coordinador, i la temporada 2007-08 es convertí en el tècnic del primer equip, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2008, la Copa CERS 2014 i la Copa Continental 2015 Posteriorment, fou entrenador del primer equip de l’Igualada Hoquei Club 2015-19, del Club Patí Calafell 2019-20 i, de nou, del CE Noia 2020-21 i del CP Calafell des del 2021

Fill de l´argenter Francesc d’Assís Carreras i Duran Barcelona 1797 - 1862 Fou professor lliure a l’Institut Mèdic de Barcelona Introduí l’anestèsia cocaínica i una modificació del sistema d’exploració de l’agudesa visual Creà un important laboratori d’anatomia patològica Amb Ramon Coll i Pujol inicià l’estadística demogràfica sanitària a Barcelona Colaborador des del 1880 de la Revista de Ciencias Médicas , fundada el 1875, en fou director i propietari entre el 1885 i el 1890 Casat amb Celia Solà Casanovas 7 de juny de 1862, tingué tres fills Lluís, Ventura i Mercè En morir el seu fill Lluís…

Resta l’enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d’uns 30-32 m alt que domina l’església de Sant Pere de Vallferosa i les runes de les cases de l’antic poble de Vallferosa El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà

És, si fa no fa, el tercer volum de la trilogia anunciada el 1908, en el moment de publicar  La muntanya d’ametistes , el que havia de dedicar a la psicologia humana La seva publicació tardana, però, l’aparta lleugerament de les directrius més pròpiament noucentistes del 1908, tot i que s’acosta més als cànons de l’arbitrarisme i la pulcra artificiositat que no pas als corrents postsimbolistes dels anys vint Torna a ser un llibre extraordinàriament ordenat, amb tres parts “De pecats”, amb atenció especial als pecats capitals, tot i uns afegits en què el component pecaminós és més aviat irònic…

Els òrgans rectors són l’Assemblea General i la Junta de Govern i és presidit pel degà elegit democràticament Territorialment consta de sis demarcacions amb competències pròpies Barcelona, on hi ha també la seu central, Comarques Centrals, Girona, Lleida, Tarragona i Ebre i delegacions Alt Empordà, Barcelona, Ebre, Garrotxa-Ripollès, Girona, Osona, Pirineu, Manresa, Tarragona i Vallès Forma part del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i, a través d’aquest, del Conseil d’Architectes d’Europa i de la Union Internationale d’Architectes Té el precedent en l’Escola d’…

Situada a banda i banda del Nemunas, és un nus ferroviari i de carreteres Produeix maquinària i materials per a la construcció i té indústria metallúrgica, química, tèxtil i de blanqueria Coneguda des del 1183, pertangué a Polònia del 1920 al 1939 Ocupada per les tropes alemanyes el 1941, fou alliberada el 1944

Habita principalment a les praderies de fanerògames marines —en general no s’apropa a les costes rocalloses— de la Mediterrània, i no és freqüent a les costes dels Països Catalans

Esmentada també el 1064, el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta la donaren aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana Els últims anys del segle XX es realitzaren obres de restauració a l’església, es recuperà el cabal de la font i s’installaren taules rústiques