Resultats de la cerca

Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina

Gràcies al seu casament 1661 amb una dama —María Ambrosia de Uceda— del servei de la reina Marianna d’Àustria, s’introduí a la cort i fou favorit de la reina, a qui comunicava les xafarderies de la cort, motiu pel qual fou anomenat El Duende de Palacio Reuní càrrecs, honors i beneficis, subornà funcionaris, vengué càrrecs públics i arribà a ésser secretari de Carles II de fet, primer ministre, marquès de Villasierra 1675 i gran d’Espanya 1676 Enemistat amb Josep Joan d’Àustria, quan aquest entrà a Madrid amb les seves tropes 1677 fou detingut i condemnat a mort i li foren confiscats els béns…

Participà a la batalla del cap São Vicente 1789 i a la de Trafalgar 1805 i fou governador de Cadis 1812 Empresonat per les seves idees liberals 1814-20, durant el Trienni Constitucional fou ministre de la guerra Condemnat a mort per Ferran VII, s’exilià a Anglaterra fins el 1832

Comte de Villarín Es destacà en la guerra contra Napoleó 1808-14 i més tard lluità contra els independentistes del Perú assolí victòries que li valgueren el grau de general 1823, però participà en la derrota d’Ayacucho 1824 i fou repatriat En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada Fou capità general de València 1834-35 i de Catalunya 1838-39, on substituí el baró de Meer Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa el desig de…

Fou comandant general de Catalunya en el bàndol carlí 1837 Anà a França uns quants anys, i en tornar-ne es passà a l’exèrcit isabellí Fou governador de les Filipines i capità general 1850-53 i finalment ministre de la guerra 1856 a l’època de Narváez

Ingressà a l’orde franciscà, i fou catedràtic a les universitats d’Alcalá, València i Sevilla, i més tard provincial del seu orde a Castella, bisbe de Còria i arquebisbe de València 1649-58, on fou lloctinent del 1650 al 1652 Posteriorment fou arquebisbe de Sevilla 1658-63

Emigrat a Anglaterra, hi escriví The romance of History of Spain 1827, traduïda per Mengláez amb el títol de La España romántica Escriví també en anglès novelles històriques a la manera de WScott, que foren traduïdes posteriorment al castellà

De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881

Fet presoner durant la guerra contra Napoleó, tornà a Astúries el 1814 Liberal entusiasta, compongué la lletra de l' Himno de Riego , derrotà els batallons insurgits de la Guàrdia Reial juny del 1822, fou ministre d’estat 1822 i, en produir-se la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís , passà a Catalunya, com a cap d’estat major d’Espoz Mina, on fou ferit i fet presoner Alliberat a França el 1824, passà a Anglaterra Tornà a França després de la revolució del 1830 i intentà, endebades, d’organitzar una força armada per tal d’entrar a Catalunya Tornà a Espanya arran de l’amnistia del 1833 i…

Comte i més tard duc de Montellano Fou adelantado de Yucatán, càrrec vinculat a la seva família, i posteriorment virrei de Sardenya 1696-99 Presidí el darrer parlament sard de l’època catalana 1698-99, les actes del qual, redactades en català i castellà, encara es conserven