Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Carlo Maratti
Pintura
Pintor italià.
Influït pel decorativisme dels Carracci, fou un dels principals decoradors de l’escola romana Són destacables les seves composicions religioses, que influïren fortament entre els seus contemporanis Decorà, a Roma, les esglésies de Gesù, Santa Maria del Popolo, Santa Maria degli Angeli i Santa Maria della Pace
Esglésies del Gironès anteriors al 1300
Art romànic
Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les esglésies, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall Aiguaviva Sant Joan d’Aiguaviva Sant Jaume del Castell de Vilademany Santa Maria de Vilademany Santa Magdalena de la comanda del Temple Bescanó Sant Llorenç de Bescanó Sant Bartomeu Sant Joan de l’Estanyol Sant Mateu de Vilanna Sant Pere de Montfullà Sant Martí de Ca n’Amat Gros Bordils Sant Esteve de Bordils Campllong Sant Quirze de Campllong Canet d’Adri Sant Vicenç de Canet d’Adri Mare de Déu de Rocacorba Sant Llorenç d’Adri Sant Martí de Biert Santa…
Esglésies de la Ribera d’Ebre anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta anteriors al 1300 M LI Ramos Ascó Sant Joan d’Ascó Sant Pere del castell d’Ascó Benissanet Sant Joan de Benissanet Flix Santa Maria de Flix Garcia Santa Maria de Garcia Ginestar Sant Martí de Ginestar Sant Vicenç Miravet Santa Maria de Miravet Santa Maria del castell de Miravet Móra d’Ebre Sant Joan Baptista de Móra La Palma d’Ebre Mare de Déu del Roser de la Palma d’Ebre Rasquera Sant Joan Baptista de Rasquera Riba-roja d’Ebre Sant Bartomeu de Riba-roja Santa Magdalena de Berrús…
Jaume Clotet i Fabrés
Cristianisme
Claretià.
Es formà al seminari de Vic i fou ordenat sacerdot a Roma el 1842 Amb Antoni Maria Claret fundà la Congregació de Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria Fou superior de la Casa Missió de Vic 1861 i secretari general 1888-95 Publicà Catecismo de los mudos 1870 i una biografia d’Antoni Maria Claret 1882
Esglésies de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant Bartomeu de Bajande Font-Romeu Sant Martí d’Odelló Mare de Déu de Font-romeu Santa Coloma de Vià La…
Sant Jordi de Puigseslloses

Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
riera d’Osor

La riera d’Osor vora la Font Picant (Sant Hilari Sacalm)
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències…
riera de Rocacorba

La riera de Rocacorba al seu pas per Canet d’Adri
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Sant Sebastià

L’església de Sant Sebastià, al costat de Ca n’Aluart
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església del municipi de Caldes de Malavella (Selva), datada entre els segles XV i XVI.
abril
Al·legoria del mes d'abril en un relleu del portal de Santa Maria de Ripoll (s XII)
© Fototeca.cat
Cronologia
El quart mes de l’any.
Per als romans era el segon El seu nom no ve d' aperire , com havia estat dit, sinó probablement del senglar aper venerat pels romans, o bé té relació amb un mot vèdic àparas , és a dir, ‘següent’ al primer mes Fins a l’edat mitjana fou representat per la figura d’un jove amb flors a la mà Els tres primers dies d’abril, a Catalunya, són popularment coneguts com a dies emmanllevats , per tal com hom creu que, en realitat, pertanyen encara al mes de març Aquesta creença popular ha originat una sèrie de costums de caràcter festiu més o menys estesos arreu d’Europa D’altra banda,…