Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Ben jamin Francis Webster
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
Estudià piano i violí a la Wilberforce University i treballà com a pianista abans d’adoptar el saxòfon cap al 1930 Poc després començà a actuar en l’orquestra de Bennie Moten i, un cop a Nova York, l’any 1934, amb Fletcher Henderson Del 1940 al 1943 estigué amb Duke Ellington i fou un dels puntals de l’orquestra Després treballà amb els seus propis grups, o formant part de Jazz at the Philharmonic Els anys cinquanta dugué a terme molts enregistraments, per exemple Soulville i Ben Webster and Associates El 1964 s’establí a Europa, on treballà i feu discos com Ben Webster meets Don Byas 1968 i…
īqā'
Música
En el sistema àrab de modes rítmics, unitat o cicle bàsic definit per la successió d’accents diferents.
Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’…
càrrega de profunditat
Militar
Recipient, generalment cilíndric, farcit amb una potent càrrega explosiva i proveït d’una espoleta i dels mecanismes de regulació i de seguretat adequats, que és llançat des d’embarcacions de superfície o des d’avions contra submarins submergits.
La càrrega explosiva sol ésser constituïda per trinitrotoluè fos i la seva explosió sol ésser provocada per una cadena d’explosius de sensibilitat creixent a partir d’una càrrega iniciadora de tetranitrometà o de trinitrotoluè i d’un estopí o detonador de nitrur de plom o de fulminant de mercuri L’espoleta pot ésser de percussió accionada en topar amb un obstacle,, hidroestàtica accionada quan la pressió de l’aigua és l’establerta, de pas d’aigua accionada quan una quantitat determinada d’aigua ha passat per un orifici calibrat, magnètica accionada per la distorsió del camp magnètic terrestre…
assaigs per via seca
Química
Conjunt de tècniques que apleguen els assaigs que hom pot fer amb una mostra sòlida, amb el concurs d’altres reactius igualment sòlids o sense, i amb l’ajut d’un focus energètic, generalment la flama d’un bec de Bunsen.
Aquesta pot aportar, a més, atmosferes oxidants o reductores, ateses les condicions específiques de l’assaig que hom vol efectuar Els assaigs per via seca tingueren una gran importància en els primers temps de l’anàlisi química, especialment en l’anàlisi de minerals Modernament, hom disposa d’un bon nombre d’aquest tipus d’assaigs, senzills i eficaços, que són emprats en sentit orientatiu en la majoria dels casos, però que arriben a ésser definitius en molts d’altres Entre els assaigs per via seca, cal esmentar els assaigs de coloració de flama per a metalls alcalins i…
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del…
tardor

Fulles seques a la tardor
© C.I.C - Moià
Estació
de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que, a l’hemisferi nord, va del 21-24 de setembre (equinocci de tardor) al 20-23 de desembre (solstici d’hivern), i, a l’hemisferi sud, del 21-24 de març al 20-23 de juny.
L'inici de la tardor es correspon amb la posició de l'òrbita de la Terra al voltant del Sol en la qual el centre del Sol, vist des de la Terra, creua l'equador celest en el seu moviment aparent cap al sud Quan això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen, moment de l'any que rep el nom d'equinocci de tardor És també en aquest moment que, a l'hemisferi sud, s'inicia la primavera En aquesta època de l'any el dia s'escurça A les latituds de la península Ibèrica, el Sol surt més tard que el dia anterior i a la tarda es pon abans, moment en què és més visible que el dia és…
tamborí
tamborí
© Fototeca.cat
Música
Timbal de mides molt variables, segons els llocs i les èpoques, que hom sol tocar amb una sola baqueta accionada amb la mà dreta.
Generalment serveix d’acompanyament rítmic a algun tipus popular de flauta de bec que es toca amb la mà esquerra A Catalunya és conegut com a company inseparable del flabiol, utilitzat des de temps remots per joglars i pastors i, posteriorment, en l’antiga cobla “de tres quartans” i en la cobla actual, on el seu so, molt sec, és característic en l’acompanyament rítmic de les sardanes El flabiolaire se'l penja al coll per sobre el braç esquerre, bé que antigament el duia penjat directament al braç El cilindre, generalment de fusta alguna vegada de metall, fa una alçària que…
lacetà | lacetana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a la part central de Catalunya i documentat en els texts grecollatins des del segle III aC.
Els lacetans limitaven al nord amb els bergistans, a l’est amb els ausetans i els laietans, al sud amb els laietans i els cossetans i a l’oest amb els ilergets El nucli central correspon a la comarca del Bages, amb extensions cap a ponent, part de l’Anoia i del Solsonès, i possiblement la Segarra, puix que Ptolemeu considera que Iesso Guissona era dels lacetans Foren dels pobles que es distingiren per la resistència a l’ocupació romana, durant els primers temps de la conquesta, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans Foren sotmesos per Cató, el 195 aC No són…
donació
Història
Fórmula emprada a Lleó i a Castella, des del s XIII, pel rei i pels magnats consistent a fer donacions territorials per tal de retribuir els serveis dels vassalls.
Es tractava de concessions règies temporals, no pas hereditàries També pel mateix temps i àdhuc abans que el regne asturianolleonès, els serveis de vassallatge foren recompensats mitjançant el pagament de soldades en metàllic, fórmula que acabà essent més acostumada Al s XIII, quan les grans conquestes territorials de Ferran III 1217-52 ho possibilitaren, aparegué el costum de fer donacions territorials en plena propietat — vel in hereditatem in perpetuum — per tal d’agrair serveis — probono et fideli secritio — o per subjectar l’agraciat a la satisfacció d’unes obligacions…
botifler | botiflera
Història
Durant la guerra de Successió (1704-14), als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.
El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat…