Resultats de la cerca
Es mostren 10672 resultats
Eduardo Paolozzi
Escultura
Escultor escocès d’ascendència italiana.
Estudià a la Slade School of Art de Londres i, posteriorment, a París El més característic de la seva obra, considerada precursora del pop-art britànic, són les figures androides o les formes orgàniques construïdes com si fossin màquines En els seus dibuixos i gravats manifesta preocupacions anàlogues Fou professor de ceràmica al Royal College of Art 1977-81
Sebastián Iradier y Salaverri
Música
Compositor basc.
El 1851 anà a París com a mestre de cant de l’emperadriu Eugenia de Montijo Més tard passà a Cuba i a Madrid, on fou professor del conservatori Deixà cançons i peces de ball, com ara l’havanera La Paloma , que es féu cèlebre mundialment Bizet emprà una altra havanera seva, El arreglito , per a l’òpera Carmen
Alfred Gunter
Cristianisme
Minorista franciscà bretó, frare del convent de Kemper (Bretanya).
Fou llicenciat en teologia per París i deixeble immediat de Duns Escot Entre el 1321 i el 1323 era lector de la província d’Aragó, al convent de Barcelona Presentà en una disputa d’Avinyó un escrit sobre la pobresa de Crist i dels apòstols 1322 És autor d’una exposició dels dos llibres primers de les Sentències 1325
Domènec Martínez i Aparici
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’acadèmia de San Fernando de Madrid, on després fou catedràtic, i a París Fou deixeble de Rafael Esteve Expositor en les Exposiciones Nacionales de Madrid, obtingué una primera medalla, el 1862, per Origen del cognom dels Gironès , i la consideració de la primera medalla el 1864 Fou director dels tallers de gravat del Banco de España
Jacques Lipchitz
Escultura
Escultor lituà naturalitzat francès.
Treballà a París, amb Picasso, G Braque i F Léger, en les recerques cubistes, i tractà d’aplicar-les a l’escultura La qualitat plàstica expressionista de la seva obra és obtinguda pel joc de les superfícies còncaves i convexes, dels plans i els relleus Obres Nu reclinat amb guitarra 1928, La mare i el fill 1930
Luigi Lambruschini
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Arquebisbe de Gènova 1819 i nunci a París 1827-30, sostingué activament el règim de Carles X Cardenal 1831 i secretari d’estat de Gregori XVI 1836, féu regnar els principis absolutistes en els Estats Pontificis i estrenyé les relacions amb Àustria Odiat pels revolucionaris, hagué de refugiar-se amb Pius IX a Gaeta 1848-50
Morgan Russell
Pintura
Pintor nord-americà.
Anà a París el 1905, on entrà en contacte amb el grup de Montparnasse Amb SMacdonald-Wright creà el sincronisme, moviment abstracte amb connotacions amb l’orfisme D’aquest moment, el més important de la seva carrera, és la Sincronia en verd 1913 El 1946 tornà als EUA, on conreà la pintura figurativa de tema bíblic
Victor Maurel
Música
Baríton.
Estudià a París, on debutà, el 1868, amb Les huguenots , de Meyerbeer El 1870 es presentà a la Scala i assolí aviat fama mundial Fou el primer Iago de l' Otello de Verdi 1887 i el primer Falstaff 1893 Escriví Dix ans de carrière 1897 El 1881 s’havia presentat al Liceu de Barcelona, on cantà sovint
Académie des Sciencies Morales et Politiques
Institució fundada el 1795 per la Convenció Nacional.
Fou suprimida per Napoleó 1803 i restablerta pel govern de Lluís Felip 1832 Té la seu a París Consta de 50 membres titulars, 10 membres lliures, 12 membres associats estrangers i 60 corresponents Els acadèmics estan dividits en cinc seccions filosofia moral i sociologia legislació, dret públic i jurisprudència economia política, estadística i finances i història i geografia
Johan Tobias Sergel
Escultura
Escultor neoclàssic suec.
Fou deixeble de Larchevêque, amb el qual anà a París el 1758 Residí molt temps a Roma 1767-78 Cridat per Gustau III, tornà a Estocolm, on féu el monument commemoratiu a Descartes i l’estàtua de Gustau III És autor d’altres escultures L’Amor i Psique, Faune dormint Nationalmuseum, Estocolm, i de diversos dibuixos i aquarelles