Resultats de la cerca
Es mostren 330788 resultats
serra de Cabrera

Serra de Cabrera
© Fototeca.cat
Serra
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m), al límit de la Garrotxa i d’Osona.
És separada del pla d’Aiats, d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera , pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera el seu terme jurisdiccional rebé el nom del Cabrerès Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28, desaparegué La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el…
pui de Lleràs

Panoràmica de la Serralada de Lleràs, a l’Alta Ribagorça
© Fototeca.cat
Cim
Cim (1 692 m) del sector de la serralada que constitueix la divisòria entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, al S del coll de l’Espluga (1 529 m), que separa de la serra de Camporan.
A aquesta serralada, de direcció N-S, s’uneix en aquest punt la serra de Sant Salvador vers l’E És termenal dels municipis d’Espluga de Serra Alta Ribagorça i Conca de Dalt Pallars Jussà
àncora de patent

Fases d’actuació de l’àncora de patent
© fototeca.cat
Transports
Àncora sense cep, per tal de permetre la seva estiba dins l’escobenc, i amb els braços que poden girar uns 50° a banda i banda de la canya.
En els grans vaixells l’àncora de patent ha desplaçat totalment les àncores de cep, que són usades per vells velers o embarcacions menors Les àncores de patent cal que siguin fondejades quan el vaixell encara no és parat La que ha donat millor resultat ha estat la de Hall Cal també esmentar la de Turbot , la de Smith i la de Marrel-Risbec
platja de Castell

Aspecte de la platja de Castell
© Alberto González Rovira
Platja
Platja de la Costa Brava, dins el terme de Palamós (Baix Empordà), a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.
És limitada a l’est per la punta del Castell , damunt la qual hi ha les restes d’un poblat preromà
vall de Poblet

Vista de la vall de Poblet (en primer terme, el barranc de la Trinitat; al fons, el monestir de Poblet)
Alex Muntada (CC BY-SA 2.0)
Paratge natural d’interès nacional que ocupa 2 477 ha dels municipis de l’Espluga de Francolí i Vimbodí (Conca de Barberà).
Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984 El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat
plana de Vic

La plana de Vic, en un dia de boira
© Fototeca.cat
Sector central de la comarca d’ Osona
, al voltant de la ciutat de Vic, que constitueix una conca d’erosió excavada en els materials tous eocènics, estesa entre 400 i 600 m alt..
És envoltada, al NE, per l’altiplà de Collsacabra i la serra de Cabrera, a l’E per les Guilleries, al SE pel Montseny i el pla de la Calma, al SW pel pla de la Garga i pels cingles de Centelles, a l’W per la serra de Collsuspina i l’altiplà del Moianès i al NW pel Lluçanès i el massís dels Munts És una plana de notables condicions agrícoles, amb un gran nombre de masies i petits nuclis rurals, malgrat la rigor del clima encara que té una pluviositat pròxima als màxims de la Catalunya humida, i dóna bones collites de blat, patates i blat de moro la ramaderia, sobretot la cria porcina, que ha…
serra de Sobremunt
serra de Sobremunt El gorg Negre, a la caseria de Sorreig
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa d’Osona, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sant Martí de Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreig.
Al seu cim culminant 950 m alt hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà 855 m alt
radi de curvatura

Radi de curvatura de la corba c en P
Matemàtiques
Invers de la curvatura d’una corba en un punt.
El radi de curvatura és el radi del cercle osculador
escarabat de cuina

Femella i mascle de l’escarabat de cuina
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids, d’uns 3 cm de llargària, amb el cos deprimit i el cap amagat sota el protòrax, que és gros i té forma d’escut.
Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans
coeficient de correlació

coeficient de correlació
Matemàtiques
Nombre que mesura el grau de correlació entre dues variables aleatòries.
Un exemple n’és el quocient entre la seva covariància i l’arrel quadrada del producte de les seves variàncies