Resultats de la cerca

Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a Revue Catalane  el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany

Esculpí per a Asini Pollió algunes de les estàtues anomenades Appiades , probablement figures de nimfes d’una font de l’aigua Appia Reelaborà amb estil acadèmic i classicitzant els tipus del gran període clàssic Han estat conservades obres seves a Nàpols, París l' Orestes i Pílades del Musée du Louvre i Roma l' Efebus de Villa Albani

Nebot i successor d’ Ot de La Roche Féu costat al príncep Guillem II d’Acaia al setge de Malvasia 1246-48, però més tard lluità contra ell durant la guerra de Successió d’Eubea 1256-58 i fou derrotat al pas del mont Karydi 1258 El rei Lluís IX el creà, a París, duc d’Atenes

Estudià a París i debutà a l’òpera de Berlín 1901 El 1906 anà al Metropolitan de Nova York, on actuà cada any —sovint amb Caruso—, i assolí fama mundial amb un repertori d’òpera verista Hi estrenà Suor Angelica, de Puccini 1918 Es retirà el 1922 Deixà llibres de memòries, com Such a Sweet Compulsion 1938

Estudià amb Riccardo Stracciari a Roma, on debutà el 1945 amb La bohème Puccini El 1947 es presentà al Teatro alla Scala de Milà amb Boris Godunov, òpera en la qual s’especialitzà i es presentà al Liceu de Barcelona 1952 i a París 1953 Actuà sovint a Londres i als EUA Té una discografia nombrosa

A l’edat de 14 anys oferí el seu primer concert a Le Havre, i a 16 anys ingressà al Conservatori de París, on estudià harmonia amb X Leroux, i fuga i composició amb Ch Lenepveu Autor de brillant trajectòria, guanyà el Premi de Roma l’any 1901 amb la cantata Myrrha Començà la seva trajectòria com a director en convertir-se en assistent d’E Colonne, i l’any 1899 el contractaren com a director a l’Odéon de París Del 1910 al 1914 fou director de l’òpera de Boston Dirigí l’estrena de Le martyre de Saint-Sébastien de Claude Debussy, de qui fou amic íntim i collaborador en l’orquestració d’alguna…

Estudià al Conservatori de Praga amb Jaroslav Rídký composició i Václav Talich direcció Del 1946 al 1951 estudià becat a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’obra que li donà fama a Europa fou el Quartet de corda núm 1 1948 Visqué a París fins el 1954 i allà escriví, entre altres peces, Portrait , per a orquestra de cambra, i la Simfonia núm 1 , totes dues del 1953 Després dirigí l’orquestra de la Universitat de Cornell, d’on fou professor del 1954 al 1992 Exercí també de director de l’Orquestra de Cambra Cayuga de l’Ithaca College Nova York del 1977 al 1984 El 1969 rebé el Premi…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Laya Films Barcelona FOTOGRAFIA Ramon Biadiu, Jaume Agulló, Sebastià Perera, Josep Maria Maristany, Manuel Berenguer, Joan Castanyer blanc i negre, normal MUNTATGE Antoni Graciani SO René Renault ESTRENA París, 29071938 Sinopsi Catalunya és bombardejada per caces alemanys i italians que intenten destruir els resultats de la provada laboriositat, el sentit de la convivència i el progrés dels catalans Els bombardeigs incendien edificis i colguen sota les runes molts ciutadans Davant d’aquesta agressió s’aixeca la Catalunya màrtir i solidària Producció…

Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions catalanes,…

Originaris de Ieper Flandes occidental, Bèlgica, foren molt actius, innovadors i influents a l’Europa occidental entre el 1475 i el 1635 El primer d’ells, Victor, ja fou un orguener de prestigi Treballà a Kortrijk, Saint-Omer i Lilla Continuaren l’obra elseu fill Michiel i elseu gendre Matthijs de Wulf Michiel treballà de jove a Salisbury cap al 1530 De nou a Ieper després de la mort del seu cunyat, romangué en el taller familiar fins als volts del 1570, treballant…