Resultats de la cerca

Fou deixeble de Gardeil, Mondonnet, Lagrange i Sertillanges a Le Saulchoir, on després ensenyà Mestre en teologia 1931, s’especialitzà en història de la teologia medieval Dirigí les revistes “Revue des sciences religieuses” i “Bulletin Thomiste” Capdavanter en la investigació teològica, per a la qual reclamava llibertat de recerca, féu costat al moviments vitals dins l’església i estigué en contacte amb els corrents ideològics del món El 1942 fou desposseït de la seva càtedra, i el seu llibre Le Saulchoir une école de théologie 1937 fou posat a l’índex El 1954 fou allunyat de París, juntament…

Descobridor del Canadà Encarregat per Francesc I de França de cercar el pas del nord-oest cap a les Índies, el 1534 sortí de Saint-Malo, arribà a Terranova, recorregué Nova Brunsvic i tocà terra canadenca a Gaspé, on establí contactes amb els indis El 1535 féu el segon viatge i arribà a la desembocadura del riu Sant Llorenç, al qual donà aquest nom Poc temps després remuntà el riu i arribà fins on posteriorment fou establerta la ciutat de Mont-real En aquest viatge aprengué el nom de Canadà ‘poble’, en iroquès, i el 1536 tornà a França El 1541 emprengué un tercer viatge sota el…

Estudià filosofia a les universitats de Cervera, Osca i Tolosa Llenguadoc i es doctorà en dret a la d’Osca, on fou catedràtic de filosofia suarista i rector del Colegio Imperial de Santiago Tornà a Barcelona, on fou regidor honorari de l’ajuntament i comandant d’un batalló de voluntaris durant la guerra Gran Fou elegit president de la Junta de Defensa de Barcelona el 1795 i nomenat gentilhome de cambra per la seva actuació en defensa de la ciutat El seu epistolari és un conjunt documental interessant per a l’estudi de la societat barcelonina del seu temps En el marquesat el…

Catedràtic d’història moderna de la Sorbona 1955-77, fundador i director 1958-77 de l’Institut de Recherche sur la Civilisation de l’Europe Moderne, president del Comité Français des Sciencies Historiques 1970-75 i, d’ençà del 1977, membre de l’Institut de France, s’especialitzà en l’Antic Règim francès És autor, d’entre altres, de Le XVIIIe siècle l’Époque des Lumières 1953, Les XVIe et XVIIe siècles 1954, L’assassinat d’Henri IV Le problème du tyranicide et l’affermissement de la monarchie absolue 1964, Fureurs paysannes 1967, La plume, la faucille et le marteau 1970, Paris, capitale au…

Entusiasta de Van Gogh, hom el considera un dels millors representants de l’esperit fauvista Per a la seva formació fou decisiu l’encontre amb André Derain, amb qui treballà durant més d’un any a Chatou D’aquell temps arrenca la seva fase més característica, amb formes tendents al dramatisme i colors purs El 1905, a París, exposà conjuntament amb Derain, Matisse, Marquet i d’altres al Salon des Indépendants i al Salon d’Automne, que configurà la tendència fauvista La seva pintura és aleshores arravatada, flamejant, i semblen alliberar-s’hi amb tota la potència les forces naturals…

Graduat en matemàtiques a la Universitat de Princeton 1951, posteriorment es doctorà a la Universitat de Chicago, on tingué com a mentor Milton J Friedman, i on desenvolupà la tasca docent i de recerca 1953-57 i des del 1970 després d’un parèntesi a la Universitat de Colúmbia també com a professor de sociologia 1984 Aplicà models econòmics a qüestions generalment associades amb la sociologia família, delinqüència, temps lliure, natalitat, discriminació racial i sexual, etc De les seves publicacions destaquen The Economics of Discrimination 1957, The Economic Approach to Human…

Estudià dret i exercí ocupacions diverses Censurat per les autoritats socialistes, el seu primer llibre no fou publicat fins el 1963 En la seva obra, dominada per l’absurd i el sentit de l’humor, conflueixen la tendència popular de Hasek i la complexitat de Kafka Entre les seves novelles sobresurten Ostre slevadoné vlaky ‘Trens rigorosament vigilats’, 1965, de la qual el 1966 hom féu una versió cinematogràfica, Inzerat na dum, ve kterém uz nechci bydlet ‘Anunci d’una casa on ja no vull viure’, 1965, Obsluhoval jsem anglickehó krále ‘Jo he servit el rei d’Anglaterra’, 1971, Prílis hlucná…

Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb…

Bossuet l’introduí a la cort de Versalles, on tingué el càrrec de preceptor del duc de Borbó Els Caràcters 1688, la seva única obra, recullen les seves observacions sobre els costums del segle a la cort de Lluís XIV i a París Segons La Bruyère, ambdues capitals del reialme són antagòniques i poblades per persones de raça distinta El llibre, presentat com a adaptació dels Caràcters de Teofrast, presenta una galeria de retrats gairebé caricaturescs, irònics, de vegades cruels, i unes observacions de moralista que l’enriqueixen i li donen la seva veritable dimensió Malgrat que retreu a la…

Arribà amb la seva família a Barcelona el 1967 i el 1982 fundà el projecte Radio Taxi, que amb el temps esdevingué un potent grup empresarial L’actual Grup Tele Taxi, del qual és president i propietari, s’ha introduït també en el nou sector de la televisió digital terrestre a través d’un canal propi, Tele Taxi TV Profundament arrelat a Santa Coloma de Gramenet, la seva fórmula radiofònica, que combina el format magazín amb l’entreteniment musical, reeixí àmpliament en els ciutadans catalans d’origen andalús des dels seus inicis Organitzador de multitudinaris esdeveniments…