Resultats de la cerca

A disset anys es doctorà en filosofia a Palma Mallorca El 1789 es llicencià en farmàcia a Barcelona, i el 1795, en medicina a Osca, disciplina en la qual es doctorà a Montpeller el 1801 Estudià química i mineralogia a Madrid El 1805 es feu càrrec de la nova càtedra de química de la Junta de Comerç de Barcelona Durant l’ocupació francesa de la ciutat, continuà les classes a Palma amb els aparells de la Junta de Comerç que aconseguí de salvar Tornà a Barcelona 1816 i s’encarregà de nou de la seva càtedra de química fins el 1822, que fou nomenat catedràtic de química de la universitat tingué com…

Estudià lleis a la Universitat de París, formà part del cenacle de Leconte de Lisle i fundà la revista “Les Taches d’Encre” Individualista refinat, interessat pel subconscient i l’instint, escriví la trilogia novellesca Culte du moi Sous l’oeil des Barbares 1888, Un homme libre 1889 i Le jardin de Bérénice 1891 Prengué part activa en les lluites polítiques de l’època, marcada per la crisi produïda per la desfeta del 1870, i evolucionà cap a un nacionalisme tradicionalista i sentimental en contra del nacionalisme positivista de Maurras, del qual esdevingué un dels exponents més característics…

Periodista i diplomàtic, fou secretari de Pablo Neruda a París i participà en el govern de Salvador Allende El 1973 s’exilià a Barcelona, on treballà a l’Editorial Seix i Barral, i es dedicà a la literatura i al periodisme El 1978 tornà a Xile, on fou un dels fundadors, i posteriorment, president del Comité de Defensa de la Libertad de Expresión El 1988 participà en la fundació del moviment polític Independientes por el Consenso Democrático​ Fou ambaixador a la UNESCO 1994-96 i a París 2010 L’any 2010 li fou concedida la nacionalitat espanyola És autor dels llibres de contes  El patio 1952,…

Impressionat per les obres de Le Lorrain i Thomas Girtin, anà a Londres, on estudià o copià obres dels grans mestres, sobretot Ruysdael i Girtin Deixeble de la Royal Academy, el 1802 hi exposà una obra per primera vegada Coneguda la seva pintura a París gràcies a Théodore Géricault, aconseguí un gran èxit al Salon de París del 1824, amb el Carro del fenc i dos paisatges més Tanmateix, bona part de la crítica parisenca no l’acceptà Féu esbossos de paisatges anglesos, que després elaborava al seu estudi El separava de Turner —l’altre gran…

Súbdit nord-americà Deixeble —a l’escola de Llotja— de José Ruiz Blasco S'inicià com a escenògraf amb Joaquim Jiménez i Solà i Josep Calvo completà la seva formació a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Residí a París 1914-18 Relacionat a Barcelona amb l’Agrupació d’Artistes Catalans, el 1920 tornà a París, on es casà amb la pintora virginiana Louise Blair 1928 i formà el grup Cercle et Carré 1929-30 juntament amb el pintor uruguaià Joaquim Torres-Garcia i Michel Seuphor Des del 1930 residí a Occitània, a Sant Circ Carcí, sense perdre contacte amb Catalunya fou premiat al concurs de Montserrat del…

Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 elseu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855…

Viu i treballa a Barcelona La seva obra s’ha centrat fonamentalment en la fotografia Estudià a la Slade School of Fine Arts i obtingué la beca Fulbright Hays Scholarship per a estudiar als EUA Durant la dècada dels vuitanta, les imatges mostren interiors escenificats dels quals sorgeixen figures sense identitat, objectes com natures mortes, també llocs abandonats, paisatges desèrtics i fragments de cel Sovint utilitza grans formats, conferint així a les imatges un sentit quasi monumental En tot moment les seves obres investiguen els mecanismes de la visió i la dinàmica de l’espectacle…

Milità dins el carlisme i se'n sortí pel seu nacionalisme S'incorporà a Unió Democràtica de Catalunya, poc després d’ésser fundada, i formà part del seu comitè de govern Durant la guerra en fou secretari general Després del juliol del 1936 fou un dels principals organitzadors, d’acord amb el cardenal Vidal i Barraquer, d’una xarxa d’ajut als sacerdots catalans amagats o empresonats Tenia el despatx a la delegació d’Euskadi a Barcelona, i el 1937 Manuel de Irujo, ministre de justícia, li proposà de dirigir un comissariat de cultes Declinà l’oferta, però fou l’ànima d’una operació de contactes…

Es formà a l’Escola de Belles Arts i als tallers dels escultors Apelles Fenosa, Enric Monjo i Charles Collet, on aprengué talla i modelatge També treballà en orfebreria Les seves primeres obres foren en terra cuita, fins que el 1952 s’inicià en la talla del marbre, la pedra i la fusta, que es convertí en el material predominant de la seva obra Molt personal de la seva producció artística és l’aprofitament de les peces dels tonells, que manipula i articula amb tècniques pròpies gràcies a les quals obté peces tridimensionals d’una gran expressivitat pel ritme espacial i la força que hi…

Fou sacerdot entre el 1958 i el 1968 Fins el 1966, any en què el ministre d’informació vetà el seu nom, fou molt actiu en ràdio, televisió i premsa Participà en la resistència antifranquista i estigué empresonat Doctor en teologia Roma 1968 i en filosofia Barcelona 1977, estudià patrística a Münster 1965, ciència de les religions a París 1968-70 i filosofia Vedānta a Varanasi, Índia 1981-82 Des del 1972 és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on el 1996 fou nomenat catedràtic Des del 2002 n’és catedràtic emèrit Ha estat professor a la Venice International…