Resultats de la cerca

S'ocupa de la distribució geogràfica dels animals zoogeografia , de les plantes fitogeografia i àdhuc de l’home antropogeografia Al principi la biogeografia es limità a descriure aquesta distribució actualment, però, intenta d’explicar-ne les causes i la seva variació al llarg del temps, mitjançant l’ajut d’altres ciències biològiques i geològiques, com ara l’ecologia, la corologia, la biocenologia, la genètica de poblacions, la paleontologia i la paleoclimatologia Així, hom considera l’àrea actual de distribució d’una espècie o tàxon en funció de les àrees pretèrites, de l’existència o…

Els diferents sistemes d’acord amb els quals es pot configurar un govern depenen de la combinació entre els òrgans directors de la política d’un estat Ultra la gran diferenciació representada per l'absolutisme i el constitucionalisme, hom pot distingir, dins el darrer, el tipus presidencialista, el parlamentari i el d’assemblea En la forma presidencialista practicada als EUA, el cap de l’estat president assumeix les funcions de cap del govern els membres del qual nomena i dirigeix el poder executiu amb independència de l’òrgan parlamentari congrés, que té per missió la tasca…

Deixeble de Giuseppe Bernardi, dit Torretti , la producció de la seva primera etapa, a Venècia, és dins la tradició italiana setcentista Eurídice i Orfeu 1773, Dèdal i Ícar 1778, ambdues al Museo Correr, Venècia El 1779, després d’un viatge a Nàpols, Herculà, Pompeia i Roma, i influït per JJ Winckelmann, inicià el seu període de maduresa, dins el neoclassicisme S'establí a Roma 1781, on féu obres com Teseu i el Minotaure 1782, collecció de Lord Londonderry, Londres, els mausoleus dels papes Climent XIV 1783-87, Sants Apòstols i Climent XIII 1787-92, Sant Pere, Amor i…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona —on fou deixeble de Rossend Nobas—, a la Llotja i a l’Acadèmia de San Fernando, a Madrid La seva escultura Narciso li féu guanyar, per concurs, el 1879, una pensió per anar a ampliar coneixements artístics a Roma, on residí alguns anys 1879-83 Exposà a la Sala Parés de Barcelona 1887 i 1889 i treballà, sempre dins un gust anecdotista, per a l’Exposició Universal de Barcelona 1888 Apoteosi de les Arts i les Ciències , fris de l’Arc del Triomf estàtua de Viladomat al passeig de Sant Joan i Santa Isabel , a l’Asil Municipal El 1880…

De formació autodidàctica, exposà per primer cop a Terrassa amb l’escultor Yepes el 1942 Exposà individualment patrocinat pels amics de les Arts 1942 i 1945 i després a Madrid 1947 El 1946 féu grup amb Joan Ponç, August Puig i Francesc Boadella, i exposaren plegats a Els Blaus de Sarrià, presentats per JVFoix en un memorable catàleg Aquesta exposició —que precedí en dos anys el Dau al Set — tingué una gran importància com a intent d’un grup jove de recerca creadora d’avantguarda dins l’aridesa cultural de la postguerra La seva pintura aleshores és figurativa, de caire realista i…

L’antiga parròquia de Santa Fe de Montfred i el terme de Montfred són a l’extrem sud-est del terme municipal de Talavera, un xic més amunt del poble de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà El lloc és documentat des de l’any 1051 i el seu castell fou senyorejat per la família dels Cervelló així, consta que el 1093 Guerau Alemany II de Cervelló i la seva esposa Ponça vengueren a Ermengarda i a la seva descendència “ ipsum castrum de Monte frígido ”, amb tots els seus termes i les seves pertinences, el qual es trobava inclòs al comtat d’Osona, dins el terme del castell d’…

El lloc de la Clusa apareix esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell El castell de la Clua, àmpliament documentat al llarg dels segles XI i XII, fou venut pel comte Ermengol l’any 1029 a Bonfill i a la seva muller Amaltruda Posteriorment, l’any 1042, Amaltruda i els seus fills donaren el castell de la Clua, amb els seus termes i pertinences, a la canònica de Santa Maria de la Seu d’Urgell, possessió reconeguda en la butlla del papa Urbà II del 1099 Segons la donació del 1042, el castell era situat al terme de Sant Martí i limitava a llevant amb el…

El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…

Malgrat els vestigis arquitectònics que resten de l’antic santuari i les fotografies que se’n conserven del començament del segle, abans del seu enrunament, no es pot dir, amb tota seguretat, que es tracta de vestigis d’un edifici de factura medieval es pot suposar que els seus orígens eren alt-medïevals, tot i que la documentació de l’època aporta escasses dades sobre aquest santuari hospital La referència més vella que se li atribueix és el testament del 994 del vescomte Guillem, senyor de Castellbò, quan fa un llegat a l’església de Sant Joan “ qui est in Castro Leoni …” bé podria referir-…

El lloc de Palierolus apareix documentat en una permuta del 901 i en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Es poden trobar altres esments del lloc en documents dels anys 918, 935 —on ja apareix escrit Pallerols—, 996, 1024 o 1061 En l’acta de consagració de l’església de Santa Cecília d’Elins, de l’any 1080, la vila de Pallerols hi apareix com una de les possessions del monestir Posteriorment, amb la supressió d’aquest, passà a formar part de la collegiata de Santa Maria de Castellbò Al començament del segle XVI, la vila de Pallerols del Cantó, del vescomtat de Castellbò i…