Resultats de la cerca

Membre del partit comunista, del 1949 al 1956 fou secretari de la unió d’escriptors txecoslovacs Les seves obres s’adscriuen al realisme socialista Městečko na dlani ‘Un lloc del palmell’, 1940 és la història d’un poble abans de la Segona Guerra Mundial, i Putování Petra Sed milháře ‘Viatges de Petra Sed milháře’, 1943 és una novella satiricofantàstica sobre l’ocupació nazi Són també obres seves Němá barikáda ‘La barricada muda’, 1946 i Krásná Tortiza ‘Tortiza roja’, 1952 Autor de contes i comèdies satíriques, es dedicà també a la crítica literària

Establert a París durant la Revolució, es destacà aviat en el club dels jacobins fou diputat a l’assemblea nacional de Savoia 1792 General en cap de l’exèrcit dels Alps que ocupà Lió 1793, fou nomenat posteriorment comandant en cap de l’exèrcit dels Pirineus Orientals, càrrec que gairebé no exercí per malaltia fou substituït per Dugommier A la mort de Dagobert, dirigí la divisió de la Cerdanya, que destruí les armeries de Ripoll i incendià Camprodon Escriví, entre altres obres, unes Mémoires politiques et militaires 1797, on tracta de la Guerra Gran

Periodista, fou oficial d’enllaç amb l’exèrcit britànic durant la Segona Guerra Mundial i publicà diverses novelles humorístiques Obtingué anomenada amb Les carnets du major Thompson 1954, sàtira amable dels francesos vistos per un anglès, a l’estil de Maurois, que tingué diverses continuacions De la resta de la seva obra cal citar Un certain Monsieur Blot 1960, Le jacassin 1962, Snobissimo 1964, Le 36 e dessous 1966, Le pyjama 1972, La composition d’histoire 1979, Auto-mémoires 1982 i La France dans tous ces états 1985

Collaborà en el diari La Montagne 1905-12 fou cofundador de Le Cri Catalan 1907, conseller general del 1909 al 1931 i president del consell general del departament dels Pirineus Orientals del 1927 al 1929 Diputat al parlament francès del 1910 al 1919 i el 1924, any que esdevingué ministre de les regions alliberades, fou senador 1927 i membre de la comissió d’afers estrangers, i alcalde de Perpinyà 1929-35 Durant la guerra de 1914-18 féu votar una llei llei Dalbiez que assegurà un repartiment millor i més just dels homes mobilitzats

Marquès de Croix, participà en la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 Fou governador militar de Galícia i, en 1766-71, virrei de Mèxic, on practicà una política illustrada n'expulsà els jesuïtes 1767 i organitzà les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia Tornat a la península Ibèrica, fou capità general de València i Múrcia 1777-85 com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant 1785 El 1891 fou publicat a Nantes un aplec de cartes familiars seves titulat Correspondance

Ballarina, professora i crítica de dansa, i membre del collectiu Germanes Quintana Ha collaborat en diversos mitjans de comunicació El Temps , Avui , El País , Diari de Tarragona Ha publicat Desfici 1988, premi Andròmina, Dibuix de dona amb ocells blancs 1995, premi Josep Pla, L’aire groc 1996, El marit invisible 1999, El festí de Nàpols 2002, Una mare com tu —L’enveja— 2002, Tancat per vacances 2003, volum collectiu, La muntanya dels secrets 2005 i el llibre de biografies i assaig Nou dones i una guerra les dones del 36 2005

Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba

L’elegància de les seves realitzacions i un humanisme típicament burgès, dels quals la formació teatral i el decorativisme foren els principals instruments, el converteixen en el millor exemple del cinema britànic en la cruïlla entre el victorianisme i les generacions de postguerra El seu primer film, Shooting Stars 1927, anà seguit dels èxits A Cottage at Dartmoor 1929, Tell England 1930 i Pigmalion 1938 Durant la guerra contribuí a l’esforç patriòtic del seu poble, i el 1945 donà la seva millor obra, The Way to the Stars

Membre del partit bolxevic, el 1917 dirigí la presa del Palau d’Hivern de Petrograd actual Sant Petesburg, on arrestà el govern provisional Fou vicepresident del consell de comissaris del poble, i ambaixador a Txecoslovàquia Estigué directament relacionat amb Trockij Durant la Guerra Civil Espanyola, fou cònsol general de l’URSS a Barcelona 1936-38 i prengué part activa en els fets de maig del 1937 en aquesta ciutat En tornar a l’URSS, suspecte de trotskisme, fou sotmès a un procés polític i executat Fou rehabilitat després del 1956

Davanter, s’inicià al Santboià i passà pel Gavà 1934-35, el Barcelona aficionats i el Sabadell 1935-36 Després de la Guerra Civil, fitxà pel primer equip del Futbol Club Barcelona, on jugà vuit temporades 1939-47, amb un total de 161 partits i 38 gols marcats Fou campió de Lliga 1945, de Copa 1942 i de la Copa d’Or 1945 Abans de retirar-se jugà una temporada al Reial Club Deportiu Espanyol 1947-48 a primera divisió L’any 1941 formà part de la selecció de Catalunya