Resultats de la cerca

Jugà als clubs Santiago Apóstol, CE Laietà, RCD Espanyol i el CB l’Hospitalet durant divuit anys Treballà com a fisioterapeuta al CB l’Hospitalet 1976-81, al CB Granollers 1981-82 i al primer equip de basquetbol del FC Barcelona 1982-2016 Com a fisioterapeuta del Comitè Olímpic Espanyol participà en els Jocs Olímpics 1984-2008 És membre honorari de la National Athletic Trainer’s Association EUA i de l’Associació Italiana de Fisioterapeutes Esportius, i ha estat mereixedor de la medalla de l’orde esportiu de l’Estat espanyol 2006 L'any 2016 passà a formar part del projecte…

Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1943 i la Federació Catalana d’Halterofília 1967, que presidí a partir del 1977 Dirigí el Collegi d’Àrbitres d’aquesta federació, i promocionà l’esport de base amb la construcció del Gimnàs Escola d’Halterofília de Matadepera 1981 i el Pavelló Municipal de Terrassa-Escola d’Halterofília i la instauració del Trofeu Ursus, de categoria infantil També creà el Trofeu Puigcorbé i instaurà el Disc de Ferro com a màxima distinció de la FCH Impulsà la creació dels clubs d’halterofília Rubí, Granollers i Milà i Fontanals Rebé la insígnia…

Fou deixeble, a Barcelona, de l’escultor Josep Llimona, i residí uns quants anys a Xile Autor del Crist del pas monumental de la seu d’Osca  Com a autor de teatre, destaca per l’estrena i la publicació de diverses obres de caràcter popularitzant i d’intenció humorística, com El pes de la raça 1922 i La pubilla 1936, a més del poema dramàtic El flagell s d La seva filla , Roser Coscolla i Ferrer Barcelona 1903 – Granollers 1991 fou actriu de cinema El padre Juanico, 1922, adaptació de Mossèn Janot, de Guimerà i de teatre, i actuà sobretot al teatre Romea des dels anys vint als anys setanta

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1970 Fins l’any 1984 treballà associat amb JM Botey i A Bosch Actualment manté la seva collaboració amb aquest darrer Obra conjunta és l’edifici del Museu de Granollers i la remodelació del pavelló Ave Maria de la Maternitat de Barcelona premi FAD Preocupats per la problemàtica derivada de la conservació del patrimoni arquitectònic, han collaborat amb el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona i han intervingut en la redacció de projectes i catàlegs i en l’arranjament d’exposicions i museus…

Installat a Barcelona, el 1931 abandonà la pràctica de la boxa i fundà el Club de Boxa Olímpic, al barri de Gràcia, on també organitzà vetllades de boxa amateur El 1940 creà el Club Boxing Esportiu i el 1942 fou pioner a promoure vetllades de boxa en els envelats de les festes majors d’arreu de Catalunya A la dècada dels cinquanta creà el Torneig Cinturó de Barcelona de boxa amateur El 1962 fundà el Club de Boxa Granollers, del qual fou director Ocupà la presidència del comitè de preparadors de la federació catalana 1957-76 i fou director de l’Escola Catalana de Boxa Amateur

Membre del Club Natació Sabadell, el 1967 es proclamà campiona de Catalunya en 100 m i 200 m braça, 200 m estils i 4×100 m estils, prova en què repetí títol 1968 Fou tres vegades campiona d’Espanya en relleus 4×100 m estils dos cops a l’estiu 1967, 1968 i un cop a l’hivern 1968 Fou vint-i-cinc vegades internacional, entre les quals participà en els Jocs Mediterranis 1967 El 1989 esdevingué entrenadora amb el grau de superior, i treballa en el Club Natació Granollers Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1968 i la de bronze de serveis distingits de la federació…

S’inicià en la boxa al Barcelona Boxing Club, on fou deixeble de Ramon Larruy Debutà el 1917 i obtingué el títol de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria del pes pesant 1921 Disputà combats en països com Itàlia, Alemanya, Bèlgica i Anglaterra Abandonà l’alta competició i exercí de mànager de boxejadors Després d’una estada a París tornà a Catalunya, on fundà la Sala Teixidó de Mataró, el Club Olímpic de Granollers i un gimnàs al barri de Sants de Barcelona per a la formació de nous púgils També fou entrenador de boxejadors com Martínez de Alfara, Micó i Luis Logan

Entrà al món del bàsquet a través del patrocini amb la seva empresa, la xarxa de supermercats Valvi, que patrocinà el Centre Parroquial Sant Josep de Girona a partir de la dècada de 1980 El 1985 assolí la presidència del club gironí, que passà a jugar sota el nom de Valvi Girona Sota el seu mandat, el club ascendí a la màxima categoria per primera vegada, el 1988 Posteriorment comprà la plaça del Club Bàsquet Granollers en l’ACB perquè hi jugués, des de la temporada 1989-90, com a Club Bàsquet Girona Deixà la presidència el 1999 Fou nomenat Històric del Bàsquet Català 2008

Debutà amb la selecció espanyola absoluta a l’Europeu del 2006 amb dinou anys, després d’haver estat campió d’Espanya juvenil 2002 i júnior 2004 Participà en tres Campionats del Món 2009, 2011 i aconseguí entrar a la final individual el darrer any Participà en cinc europeus 2006, 2008-11, en què els millors resultats foren un quart lloc per equips el 2010 i la classificació per a la final individual del 2011 Formà part del CN Granollers i el CG Mataró També participà en els Jocs Mediterranis 2009, la Universíada 2011 i els Jocs Olímpics de Londres 2012, on també disputà la final…

Davanter que formà part de les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, el Futbol Club Cardedeu i l’Esport Club Granollers Fou repescat pel FC Barcelona i la temporada 1989-90 pujà a l’equip B, durant la qual jugà dos partits amb el primer equip Posteriorment jugà a la Unió Esportiva Figueres 1990-92, a segona divisió, i en altres equips de categories inferiors A partir del 2002 exercí de preparador físic de l’equip C i dels juvenils del FC Barcelona La temporada 2007-08 coincidí amb Josep Guardiola al segon equip del FC Barcelona, que l’any següent l’incorporà a la…