Resultats de la cerca

Utilitzà el pseudònim de Carl Felix Tandem Rector protestant d’una parròquia pagesa als Grisons, fou mestre a Rússia i a Finlàndia i més tard periodista Poeta èpic de tipus místic, és autor d’obres en prosa rimada, com Prometheus und Epimetheus 1881, Olympischer Frühling ‘Primavera olímpica’, 1900-06, etc, de narracions i d’assaigs, i se situa tant prop del naturalisme com del neoromanticisme Influït per Schopenhauer i Nietzsche, ofereix una visió heroica i pessimista de la vida Fou premi Nobel de literatura 1919

La seva narrativa s’inspira en la pròpia experiència de la vida camperola, caracteritzada per un sostingut realisme i una certa actitud mística davant la natura De les seves obres cal destacar Elämä ja aurinko ‘Sol de la vida’, 1916, Hurska kurjuus ‘Santa misèria’, 1919, Nuorema nukkunut ‘Joves apagats’, 1931, Miehen tie ‘La vida de l’home’, 1932, Ihmiselon ihanuus ja kurjuus ‘Esplendor i misèria de la vida’, 1945, etc Publicà també reculls de contes i llibres de memòries El 1939 rebé el premi Nobel de literatura

Després de graduar-se a la Universitat de Chicago 1957, es doctorà per la Universitat d’Illinois 1959, on fou professor fins el 1962, i successivament també a les universitats de Pennsilvània 1962-69, Cornell 1969-75, Santa Barbara, Califòrnia 1975-91 i Forida Feu aportacions sobre magnetisme i especialment sobre superconductivitat, camp en el qual establí la teoria BCS, juntament amb John Bardeen i Leon Cooper, amb els quals compartí el premi Nobel de física el 1972 Publicà, entre molts altres treballs, Theory of Superconductivity 1964

Efectuà notables treballs sobre els raigs X, els quals aconseguí de polaritzar totalment en collaboració amb CH Hagenow Són bàsiques les seves investigacions sobre els raigs còsmics, dels quals observà l’existència de dos grups amb poders de penetració molt diferents El 1927 compartí el premi Nobel de física amb Charles Thomson Rees Wilson per l’estudi del fenomen que porta el seu nom, descobert el 1923 Durant la Segona Guerra Mundial treballà a la secció metallúrgica del projecte Manhattan de construcció de la bomba atòmica

Les seves primeres investigacions versaren sobre la tuberculosi i la resistència a les malalties d’origen bacterià El 1946 establí un laboratori a l’hospital infantil de Boston, on, en collaboració amb FC Robbins i TH Weller, aconseguí d’obtenir virus de poliomielitis en un cultiu de teixits humans no nerviosos, treball pel qual foren guardonats el 1954 amb el premi Nobel de medicina A la fi del decenni dels cinquanta, Enders, juntament amb d’altres, produí la primera vacuna contra el virus del xarampió

Estudià física i química a la Universitat de Göttingen, on es doctorà el 1951 El 1958 s’incorporà a l’Institut Max Planck de física química a Göttingen, del qual fou nomenat director l’any 1964 El 1962 li fou atorgat el premi Otto Hahn, i el 1967, conjuntament amb RG Norrish i G Porter , el premi Nobel de química pels seus treballs sobre l’estudi dels mecanismes de reacció Treballà també en el camp de l’anàlisi d’enzims, teoria evolutiva i genètica de poblacions

Es doctorà a la Universitat de Princeton Fou professor de física a l’institut Carnegie de tecnologia 1911-17 i a la Universitat de Virgínia 1937 Investigà en el camp de l’emissió termoiònica dels metalls i fou un dels capdavanters de la microscòpia electrònica Estudià, juntament amb LHGermer, la difracció dels electrons lents en incidir damunt els metalls experiment de Davisson-Germer El 1937 li fou concedit el premi Nobel de física pels seus treballs sobre la difracció electrònica, que compartí amb sir George Thomson

Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl  i Aziz Sancar  pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen

Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell  i…

En una cerimònia a Sant Pere del Vaticà, a la qual assisteixen més de 100000 persones, el papa Francesc canonitza la mare Teresa de Calcuta, la monja albanesa premi Nobel de la pau el 1979 per les obres de caritat a Calcuta Índia, però també molt criticada per les seves opinions i per l’organització que va crear D’acord amb el protocol de l’Església catòlica per a accedir a la santedat, se li atribueixen dos miracles, ambdós guaricions de malalts de càncer, el segon aprovat pel papa Francesc el 2015