Resultats de la cerca
Es mostren 11250 resultats
Batet de la Serra
Poble
Poble del municipi d’Olot (Garrotxa), a la serra de Batet , a l’E de la plana d’Olot.
La presència del grup d’antics volcans el puig de la Garsa, el Pujalós, el puig Astrol contribueix a definir un paisatge de materials basàltics que es presenten en forma de corrents de lava compacta El poble és totalment disseminat 301 h diss 1981 n'és el centre l’església parroquial, romànica, de Santa Maria esmentada ja el 977 en l’acta de fundació de Sant Pere de Besalú, situada a 658 m d’altitud, en un replà avançat de la muntanya Dins l’antic terme hi ha, a més, el santuari de la Trinitat de Batet
Ainet de Cardós

Vista d’Ainet de Cardós (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà), a la vall de Cardós, a la dreta del riu de Lladorre (930 m alt.).
El pui del Tabaca, al peu del qual s’agrupen les cases del poble, el separa del Vallat, la vall on es troba el cap del municipi L’església parroquial de Santa Eugènia depèn de la de Lladrós
àrab
Caravana de camellers àrabs a Mali
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de llengua semítica originari de la península Aràbiga.
Per extensió, el terme és aplicat als individus dels pobles que han adoptat la llengua i la cultura àrabs El mot semític ' arab fou emprat per a designar tota contrada desèrtica i d’aquí passà a denominar els nòmades que l’habitaven A l’Alcorà, àrab sempre és sinònim de nòmada, mai de ciutadà Més tard, hom estengué el nom a tots els habitants de la península A l’època preislàmica el poble àrab, nòmada beduí o sedentari, formava un conglomerat de clans i de tribus sovint en lluita entre elles mateixes Llur cèllula social era la família, de tipus patriarcal, únic lligam veritable…
manxú
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent a la branca meridional dels tungús que habita principalment a la part sud-oriental de la península de Manxúria.
N'hi ha algun grup en territori soviètic, a la conca de l’Amur Originàriament els manxús eren un poble caçador i guerrer A partir del s XVIII s’integrà a la cultura xinesa la darrera dinastia imperial fou manxú
Sant Pere dels Arquells
L’església de Sant Pere dels Arquells
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Ribera d’Ondara (Segarra), situat a l’esquerra del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, antic monestir de Sant Pere dels Arquells , el nucli antic fou construït en forma compacta al voltant de la plaça amb finalitat defensiva.
El lloc és esmentat ja el 1024 La senyoria pertangué fins al segle XIX al monestir de Montserrat Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia l’antic poble i castell de Timor, el mas de Toni l’antic seminari claretià, el despoblat de Montpaó i el poble de Rubinat, l’antic poble de la Sisquella i el mas Ramon al S, el poble de Llindars i, separat del terme, el de Gramuntell
Casterner de les Olles
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, a 878 m damunt un contrafort de la serra de Sant Gervàs.
La seva antiga parròquia Sant Llorenç pertanyia al monestir d’Alaó Aigua amunt del poble hi ha l’antic hostal de Barrugats
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…
Glorieta de Montesclado
Poble
Poble del municipi de Farrera (Pallars Sobirà), a la coma de Burg, a la confluència dels barrancs de Farrera (o riu de la Glorieta) i de Burg.
L’església Sant Quirc depèn de la de Montesclado, poble amb el qual formà un municipi al s XIX
Santa Àgata
Capella
Capella del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), situada a uns 2 km a llevant del poble de Cruïlles.
És un edifici del segle XVII d’una nau amb absis quadrat que conserva una pica baptismal monolítica La capella, que havia estat parròquia, ja existia al segle XIII Centra l’antic poble de Santa Àgata del Coll
Queixans
Poble
Poble del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), situat dalt un turó que domina el camí de Puigcerdà i la vall del Segre.
S’allarga pel barri del Torrent cap al torrent de Queixans L’església parroquial de Sant Cosme i Sant Damià és un petit edifici romànic El lloc és esmentat ja el 839 formà part de la baronia d’Urtx Formà municipi independent fins l’any 1969 L’antic terme comprenia, a més, el poble de les Pereres, la caseria de Montagut, l’ Estació de Queixans 10 h agl 1981 i el mas d’Amunt
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina