Resultats de la cerca

Membre del Reial Club de Regates de Barcelona, disputàles proves d’esquif i de quatre amb timoner als Jocs Olímpics de París 1900

Fou president del Club Gimnàstic de Tarragona 1986-90 i de la secció de futbol 1990-98 És el president que més temporades ha presidit el Nàstic Durant el seu mandat vengué el camp a l’Ajuntament, construí el pavelló poliesportiu i impulsà la creació del museu del club

Vinculat al Club Natació Sant Andreu, que presideix des del 2009, formà part de la junta directiva de la Federació Espanyola de Natació 2009-12 Presidí l’Associació Espanyola de Clubs de Waterpolo 2008-09 El 2011 fou escollit millor dirigent de club per l’Associació Catalana de Dirigents de l’Esport

Davanter format al CE Manresa Posteriorment jugà a l’Espanyol 1957-62, al FC Barcelona 1962-66, al CE Sabadell 1966-68 i al RCD Mallorca 1968-69 Fou internacional amb la selecció estatal de promeses 1959 i amb l’equip B 1960 Jugà 165 partits a primera divisió i marcà 34 gols Com a entrenador dirigí el CE Mataró i el CE Manresa, entre altres equips

El 1990 s’especialitzà en medicina de l’esport per l’Escola Professional de Medicina de l’Educació Física i l’Esport de la Universitat de Barcelona, que dirigeix des del 2005 Fou metge adjunt del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès 1991 i responsable dels serveis mèdics de la Reial Federació Espanyola de Voleibol 2001-11

Membre del Club Natació Barcelona, fou quatre vegades consecutives campió de Catalunya de primera categoria 1928-31 Amb la selecció espanyola disputà els Campionats d’Europa 1927

S’inicià collaborant a La Nau dels Esports 1930-32 Durant la Guerra Civil Espanyola, passà al bàndol franquista i tornà a Barcelona amb les forces d’ocupació Fou cap de Premsa i Propaganda Sindical En mitjans radiofònics collaborà a Radio AZ 1936-39 També fou redactor de Mundo Deportivo 1940-74 i corresponsal al diari Pueblo 1942-45

Format al Sícoris Club, a principi de la dècada de 1970 s’incorporà al Club Antorcha Aconseguí diversos títols en l’àmbit estatal i català, tant en K1 com en K2, fent parella amb David Pajuelo Participà en el Campionat del Món d’aigües tranquilles 1975 i en el Campionat del Món en eslàlom 1977 Guanyà el Descens Internacional de l’Éssera en K1 1979 Es retirà a principi dels anys vuitanta, però retornà a la competició en categoria màster amb el Sícoris Club Formà part de la Federació Catalana de Piragüisme com a delegat dels esportistes d’aigües tranquilles És tècnic estatal de piragüisme

Intervingué en la direcció del Club Natació Barcelona en diferents càrrecs membre de la comissió consultiva 1918, vocal de junta directiva 1921, 1923 i comptador 1925-28 El 1922 fou cofundador d’un collegi d’àrbitres que, en primera instància, anomenaren “nacional”, referint-se a Espanya, però mai no va reeixir i es convertí en “comitè tècnic”, del qual en fou president 1927-28 Amb el temps, el collegi s’anomenà “català” i amb aquesta apellació es reconegué històricament

Fou un dels pioners del rugbi a Catalunya la dècada dels trenta Fou jugador del Futbol Club Barcelona i internacional amb la selecció catalana quan Catalunya fou membre de ple dret de la Federació Internacional de Rugbi Amateur FIRA, i disputà diferents partits oficials contra França i Itàlia 1934-40