Resultats de la cerca

Fou editada i dirigida per Marí Civera i assolí un elevat contingut teòric i doctrinal dins l’anarcosindicalisme Destacà en especial la difusió de les doctrines de Pierre Besnard, el qual hi collaborà regularment, i la progressiva definició per part del mateix Civera del paper del sindicalisme en una futura societat Àngel Pestaña hi escriví una breu i interessant història del moviment obrer

Sorgí en competència amb La Novela Ideal i amb característiques similars a les d’aquesta collecció, però no n'assolí ni la continuïtat ni l’èxit Hi aparegueren, tanmateix, obres de militants molt significats dins la CNT, com, entre altres, Delaville Pere Foix, Àngel Pestaña, Joan d’Agramunt i Manuel Buenacasa —que hi publicà la famosa Rosa Historia de una mujer del Pueblo —

Inicialment fou soldat Es distingí en la reconquesta d’Hostalric de mans dels francesos 1694 Lluità també a la defensa de Ceuta 1695-99 i hi perdé la mà dreta amb tot i això continuà actiu en la marina i assolí el comandament d’una esquadra 1725 Morí en tornar a Alacant després d’una expedició punitiva contra els musulmans

Fill d’Almansor i d’una filla de Sanç Abarca de Navarra A la mort del seu germà ' Abd al-Malik Yūsuf al-Muẓaffar el qual sembla que ell enverinà assolí temporalment el govern del califat, però quan Hišam II fou destronat per Muḥammad al-Madī els seus fidels l’abandonaren i fou mort per les tropes del nou califa

Estudià a Granada i es doctorà el 1870 El 1874 ocupà la càtedra d’higiene de la Universitat de Barcelona, ciutat on assolí força prestigi pel seu valuós mestratge Fundà la Gaceta Médica Catalana , que dirigí durant quaranta anys Autor d’obres mèdiques, com Fiebre amarilla 1870 i Tratamiento del hidrocele 1876, i d’una necrologia del metge Lluís Comenge i Ferrer 1917

Estudià amb Viotti a París, on fou professor de violí del conservatori des del 1795 Residí 1803-08 a Peterburg, on fou primer violí de cambra del tsar Alexandre I Havent tornat a París, assolí una gran fama Deixà 24 Caprices per a violí, 13 concerts i un cèlebre Andante con variazioni És considerat un dels pares de l’escola moderna del violí

El 1713 era membre del Consell de Cent Durant el setge filipista de Barcelona anà a Mallorca, on organitzà un important comboi de queviures i armes que assolí de burlar el bloqueig i entrar a Barcelona octubre del 1713 Poc després fou elegit conseller quart de la ciutat, i s’ocupà dels serveis d’intendència durant la resta de la lluita

S'establí a Augsburg, ciutat on assolí fama i fortuna Més endavant fou nomenat pintor de la cort de l’emperador Maximilià I, de qui féu nombrosos retrats De la seva obra sobresurt la producció de retaules, en els quals es fa evident la influència de Zeitblom, artista d’Ulm, que probablement fou el seu mestre Retaule de Mindelhem Palau de Donzdorf, Nuremberg

Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957

Artista de circ des de quinze anys, el 1914 muntà un número d’acrobàcies còmiques amb el seu germà Pedro, el qual assolí un gran èxit fins el 1920, quan aquest morí d’accident A partir d’aleshores actuà sol, preferentment als teatres de varietats, als quals portà les experiències i els recursos propis del circ al llarg de trenta anys