Resultats de la cerca

Vinculada al Club Natació Banyoles, fou doble campiona d’Espanya juvenil i campiona del món sub-23 En la categoria absoluta, aconseguí tres medalles de bronze en els Campionats del Món 2002, 2005, 2006 i una en els Jocs Mediterranis 2005, sempre en esquif lleuger, i la medalla de plata en doble scull en la prova de la Copa del Món disputada a Banyoles 2009 Participà en la prova del doble scull lleuger en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 Ha estat campiona d’Espanya en sis ocasions Rebé la medalla de bronze del Reial Orde al Mèrit Esportiu 2003

Formada al Club Deportiu Terrassa, jugà en aquest equip fins l’any 2005, en què marxà una temporada a l’HC Rotterdam dels Països Baixos La temporada següent passà al Club de Campo Villa de Madrid 2006-08, i tornà al CD Terrassa fins a la seva retirada al final de la temporada 2011-12 Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1997-2002, 2005, 2010, tres Copes de la Reina 1998, 1900, 2001 i cinc Lligues 2000, 2001, 2002, 2005, 2007 Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Sydney 2000, d’Atenes 2004 i de Pequín 2008

S’entrena al Club Bétulo i s’ha especialitzat en les proves de 50 m esquena, 50 m lliure, 100 m lliure i 4 × 50 m estils El seu palmarès inclou la participació en el Campionat d’Europa 1997, un or i rècord del món en 4 × 50 m estils als Jocs Paralímpics de Sydney 2000, un or a l’Europeu 2001, dos ors al Mundial 2002, dos ors al Campionat Internacional d’Alemanya 2003, un bronze als Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, un or al Campionat del Món 2006 i una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pequín 2008

El 1988 aconseguí la internacionalitat Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i en els d’Atlanta 1996, on dirigí la final femenina, i en els Jocs Paralimpícs de Barcelona 1992 i d’Atenes 2004 El 1993 fou escollit membre del Comitè de Regles de la federació internacional ITTF i el 1997 es convertí en el primer jutge àrbitre internacional de l’Estat espanyol Ha dirigit partits en diversos Campionats del Món i d’Europa Rebé el reconeixement del Comitè Olímpic de Catalunya COC i la medalla al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes

Formà part del Club d’Atletisme Nou Barris i guanyà més de vint-i-cinc Campionats d’Espanya de pes, disc i javelina Participà en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Atenes 2004, on guanyà una medalla de bronze en llançament de disc 1996 i en llançament de pes 2000 Fou campió d’Europa 2001 i subcampió del món 1998, 2006 de llançament de pes També guanyà la medalla de bronze en llançament de disc en el Campionat del Món 1998 i en el Campionat d’Europa 2001 Es retirà l’any 2006

Comprenia el territori de l’antiga ciutat de Demetrius, capital de Magreria, estratègicament situada al N del golf de Pagasae guardava els accessos a les planes del nord de Tessàlia i constituïa l’avançada més septentrional de la Grècia catalana Al s XII el comte de Mitra era, després del de Salona, el vassall més poderós de la Grècia catalana, i podia posar en peu de guerra 1500 albanesos a cavall El 1379 el comte de Mitra es destacà pel seu ajut al rei Pere el Cerimoniós contra la Companyia Navarresa que atacava els drets d’Atenes i Neopàtria

El 2002 fitxà pel Club Natació Atlètic-Barceloneta procedent del Real Canoe NC Amb l’equip català guanyà la Lliga 2003, la Copa del Rei 2004 i la Supercopa d’Espanya 2004 En el període 1995-2004 jugà 178 partits internacionals, en què intervingué en dos Campionats del Món 2001, 2003 i quatre d’Europa 1995, 1999, 2001, 2003, dues Copes del Món 1995, 2002 i els Jocs Olímpics de Sydney 2000 i Atenes 2004 De la federació espanyola té la medalla de serveis distingits de bronze 1995, d’argent 1999 i d’or 2001 i l’extraordinària al mèrit esportiu 2001

Foren decorades per encàrrec de Juli II amb murals de Rafael Sanzio, que hagué de destruir murals precedents de Sodoma, Lotto, Piero della Francesca, Signorelli i d’altres, i només mantingué la pintura de la volta de l’estança de l’ Incendi Les estances són tres la de la Signatura començada a decorar el 1508, on sobresurt el fresc de l' Escola d’Atenes , la d’Heliodor 1512-14, amb el pretenebrista Alliberament de Sant Pere , i la de l’Incendi acabada de pintar el 1517, possiblement executada per deixebles Les Estances es caracteritzen per un vigor inusitat en Rafael

Vídua 1342, el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne Intervingué en la pau que culminà en la renúncia de Joana I de Nàpols al domini de Sicília i el seu reconeixement d’aquell regne 1347 Favorable, bé que veladament, als barons sicilians i contrària, per tant, a la política procatalana de Joan, a la seva mort 1348 pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi —entre els quals Matteo, que ella féu tornar del seu exili a Pisa— i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil

Historiador i orientalista, fou conservador, durant més de 25 anys, de l’American Numismatic Society Nova York Desenvolupà una notable labor en el camp de la numismàtica i de l’arqueologia Fou director de les excavacions de l’àgora d’Atenes al principi dels anys cinquanta Publicà dos treballs fonamentals per a la numismàtica medieval de la península Ibèrica The Coinage of the Umayyads of Spain 1950 i The Coinage of the Visigoths of Spain Leovigild to Achila II 1952 L’any 1962 donà a conèixer un nou tipus de mancús barceloní de Bonhom, amb lectura Madīna Barsinuna , en caràcters cúfics