Resultats de la cerca

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà notablement el…

Després dels estudis a Viena, anà a París, on aviat fou reconegut pels seus ballets, sobretot Paquita , que obtingué un notori èxit Més tard es traslladà a Rússia Allí arribà a dirigir l’orquestra del príncep Jusupov a Sant Petersburg 1853-56 i, al Teatre Bol’šoj de Moscou, fou violinista i, després, director de l’orquestra 1866-72 També impartí classes de violí al conservatori, tasca que alternà amb collaboracions per als ballets de París, com ara La source 1866 o Le poisson d’or 1867 El punt més alt de la seva música l’assolí amb Don Quixote 1869, ballet estrenat amb coreografia de M Petipa…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i posteriorment entrà al Conservatori de Viena, on fou alumne dels germans Johann Nepomuk i Robert Fuchs Del 1895 al 1906 es dedicà a la direcció d’opereta i actuà a Hamburg, Colònia i Berlín El 1905 compongué la seva primera opereta, Der Rebell 'El rebel' A partir del 1906 s’installà a Viena, on aconseguí èxits que el projectaren internacionalment i el convertiren en un dels compositors d’opereta més famosos del principi del segle XX, juntament amb F Léhar i O Strauss Les seves obres més famoses són Der fidele Bauer 'L’alegre pagès', 1907, Die…

Abans de vint anys ja havia escrit una sèrie de poemes simbolistes celebrats pel món literari alemany Cap al 1900 superà una crisi creativa, després de la qual renuncià a la poesia i optà per dedicar-se al drama Al darrere d’aquesta decisió hi havia el convenciment que l’art dramàtic fonia en una forma superior música, poesia i arts plàstiques Lluny del seu esteticisme primerenc, abraçà una ideologia difusament humanística que impregna tota la seva producció dramàtica Fou especialment fructífera la seva collaboració amb Richard Strauss, de la qual resultaren obres mestres del gènere operístic…

Estudià a la Universitat de Viena i el 1922 començà a ensenyar filosofia del dret a Hamburg S’establí als Estats Units el 1938 i ingressà al Museu Fogg de la Universitat de Harvard, on romangué fins el 1941 Conservador de la collecció d’instruments al Museu Metropolitan de Nova York del 1941 al 1949, aquest any fou nomenat director de la collecció, càrrec que exercí fins el 1973 Com a musicòleg, s’interessà per diverses branques d’aquesta disciplina des de la història i l’estètica dels instruments fins a la iconografia i l’arqueologia musical del Renaixement El seu llibre Musical…

Estudià història de la música a Viena amb G Adler i es doctorà el 1908 El 1912 completà els seus estudis a la Universitat de Berna, on posteriorment fou professor i catedràtic de musicologia 1927-46 És autor d’una sèrie de publicacions molt importants en la història de la musicologia, entre les quals destaca Grundlagen des linearen kontrapunkts 'Bases dels contrapunts linears', 1917, obra en què examina la linealitat i els aspectes motors de la melodia i amb la qual obtingué reputació internacional Destaca també el seu estudi sobre Bruckner 1925, on, a més d’oferir una acurada biografia…

Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida per A…

Estudià amb Theodor Leschetizky i Joseph Labor i debutà a Viena el 1913 En començar la Primera Guerra Mundial, fou enviat al front rus i perdé el braç dret Tanmateix, es negà a abandonar el piano Desenvolupà un mètode especial per a la mà esquerra i n’encoratjà la composició d’obres específiques M Ravel escriví per a ell el Concert per a la mà esquerra , i R Strauss, Parergon zur Symphonia domestica i Panathenëuzug F Schmitt li dedicà les Variacions per a piano i orquestra sobre un tema de Beethoven i B Britten les Diversions and Theme , opus 21 També P Hindemith i EW Korngold li escriviren…

Formà part d’un grup de grans virtuosos que floriren durant el primer terç del segle XX i les vides dels quals estigueren molt marcades per l’ascensió del feixisme i la Segona Guerra Mundial Fou deixeble de Th Leschetizky piano i d’E Mandyczewski teoria, el qual el presentà a J Brahms Schnabel aviat trencà amb la tradició més aviat exhibicionista de la interpretació que dominava al final del segle XIX i obrí el repertori a obres negligides fins llavors, com les sonates de F Schubert i les bagatelles opus 33 i 119 i les variacions opus 34 i 120 de L van Beethoven Esdevingué un renovador de l’…

Després de projectar l’edifici d’exposicions de la Wiener Sezession 1898 a Darmstadt, construí una colònia d’artistes, de la qual dissenyà tots els elements arquitectònics i decoratius Inaugurada el 1901, fou ampliada el 1907, amb un palau d’exposicions que inclou la famosa Hochzeitsturm El 1908, a Düsseldorf, dirigí la construcció dels grans magatzems Tietz Tot i que formà part del grup de la Sezession des del 1897, les seves obres, d’una gran perfecció en el procés constructiu, no ofereixen gairebé cap innovació interna i fins i tot a les darreres manifesta un clar retrocés formal utilitzà…