Resultats de la cerca

Ordenat el 1942, exercí el seu ministeri a Tremp i Bruguera El 1952 fou nomenat arxiver municipal de Puigcerdà Publicà estudis sobre la comarca cerdana, com L’antic sindicat de Cerdanya 1973, Dietari de la fidelíssima vila de Puigcerdà 1977, La indústria i el comerç a Cerdanya Estudi socio-econòmic i polític segons les ordinacions mustassaph 1978 i La revolució de 1868 a la Cerdanya 1981 Tots aquests treballs contenen nombroses notícies d’arxiu

Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010

Fundat l’any 1971, nasqué amb l’objectiu de formar esquiadors a la comarca L’any 1990 fou refundat després d’un llarg període d’inactivitat Practica l’esquí alpí i l’esquí de muntanya Organitza la cursa Open Vall Fosca, la Cronoespot, una cronoescalada a Espot i la Vertical Cabanera També organitza cursos d’iniciació i de tecnificació Practica l’esquí habitualment a l’estació de Gran Pallars El 2011 tenia 1300 socis

Fundat el 1989, començà a competir en una lliga comercial de la comarca i en alguns torneigs de Barcelona S’inscrigué a la Federació Catalana de Futbol Sala el 1991 i des de la temporada 2007-08 milita a primera divisió territorial catalana Juga a la pista municipal i vesteix samarreta i mitges blanques i pantalons negres Des de la seva fundació organitza el torneig de les XV hores i el torneig de la Verema

Conegut des d’antic com a Força de Sacreu, era l’epicentre de la baronia de Sacreu pertanyent a la nissaga dels Goscon Es troba ja citat al 1073, al volum II del Libri Antiquitorum de la catedral de Barcelona, segons els estudis de Ribas Bertrán El 24 de maig de 1418, un fort seisme que assolà la comarca destruí el castell, que no fou reconstruït N'hi ha restes dins la urbanització Collsacreu

Centrat per l’església parroquial de Santa Maria esmentada ja el 958 i consagrada el 1022, fou possessió de Ripoll l’edifici, romànic, ha estat molt reformat el 1936 fou destruïda la imatge romànica de la Mare de Déu de la Cabeça, molt venerada a la comarca El lloc formà part del vescomtat de Bas Formava un municipi independent fins el 1968 L’antic municipi comprenia també el poble de Sant Joan dels Balbs

Vinculada al Club Atlètic Manresa, al Centre Excursionista d’Avinyó, al Centre Excursionista Comarca del Bages i al Club Triatló Sant Joan de les Abadesses, ha estat membre de la selecció catalana des del 2001 Fou tercera en la classificació final individual de la I Copa del Món per equips de curses d’altitud 2002 Posteriorment ha aconseguit més títols mundials per equips amb Catalunya Guanyà el Triatló Vila de Sitges 2008

Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars

Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s’interessà per la investigació a través de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Collaborà, amb treballs de caràcter històric, al ‘Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura’ i als ‘Anales del Centro de Cultura Valenciana’ Publicà diversos treballs Los correos en la Valencia medieval 1954 i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca 1968

La primera se celebrà a Martorell l’any 1950, circumscrita als investigadors del Penedès, el Baix Llobregat i la conca d’Òdena En les Assemblees celebrades a continuació amb gran èxit, la temàtica ha estat simplement condicionada a treballs sobre la comarca on l’acte tenia lloc Totes han estat presidides per personalitats rellevants de la cultura catalana i moltes han coincidit amb inauguracions de centres d’estudis comarcals, museus, arxius i biblioteques