Resultats de la cerca
Es mostren 3858 resultats
reguló
Biologia
Grup de gens no lligats (no adjacents) que es regulen de manera coordinada per un mecanisme comú.
simposi
Reunió, banquet entre amics i col·legues, especialment per a retrobar-se i discutir temes d’interès comú.
divergència
Lingüística i sociolingüística
Fenomen pel qual dues llengües que tenen un origen comú han evolucionat fins a presentar estructures diferents.
societat
Reunió de persones aplegades oficialment i estable per perseguir un fi comú segons certes condicions o regles.
bosser | bossera
Història
Tresorer o caixer encarregat de la custòdia dels cabals del comú d’un monestir o una parròquia.
castori
Perfumeria
Substància segregada pels fol·licles prepucials del castor comú, amb la qual fa el marcatge del seu territori.
Sòlid untuós, de color groc vermellós, d’olor irritant, que conté d’un 40 a un 70% de resines Era emprat en medicina com a antiespasmòdic i sedant, i en perfumeria ho és com a aromatitzant i fixador
estel múltiple
Astronomia
Sistema físic constituït per dos estels o més que giren entorn d’un centre de gravetat comú.
angle de la base
Matemàtiques
Qualsevol dels angles interiors d’un polígon que tenen la base d’aquest com a costat comú.
veguer
Dret administratiu
A Andorra, cadascun dels representants dels coprínceps (un per cadascun), episcopal i francès.
Nomenats personalment per ells, la durada de llur mandat és indefinida Caps de la força armada i de la policia, són els responsables de l’ordre públic i els administradors de la justícia penal Amb el jutge d’apellacions constitueixen el tribunal de corts Els decrets promulgats per ells de comú acord tenen força de llei
tórtora turca
Tórtora turca
Tony Morris (CC BY-NC 2.0)
Zoologia
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels columbiformes, de la família dels colúmbids, de 30 cm, que és de color castany pàl·lid a les parts superiors, amb la cua i les puntes de les ales fosques i rosat vinós clar al cap i a les parts inferiors, i té mig collar negre a la part posterior del coll.
Habita prop de les poblacions, originàriament al SE d’Europa i el NE d’Àfrica, però s’ha anat estenent i actualment és comú a tota l’Europa oriental i central, fins al N d’Itàlia i el S de França La primera citació als Països Catalans data del 1970, que fou observada al Pirineu central