Resultats de la cerca
Es mostren 4614 resultats
Puig-alder

Santuari de Sant Salvador de Puig Alder (Les Planes d’Hostoles)
© C.I.C.. Moià
Castell
Antic castell del municipi de les Planes d’Hostoles (Garrotxa), a la vall de Cogolls, enlairat a 707 m alt. damunt el riu, aigua amunt del nucli de Cogolls.
Es conserva només l’església del castell, dedicada a Sant Salvador, convertida en santuari Esmentat ja el 1021 amb el castell d'Hostoles, estigué sempre vinculat als senyors d’aquest castell i passà també a la corona
fritil·lària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les liliàcies, pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, que comprèn unes 100 espècies.
Presenten fulles alternes o verticillades, primes i sèssils Fan flors solitàries o, més correntment, agrupades en raïm o umbella, penjants, campanulades, comunament de colors vius Moltes d’aquestes plantes són conreades en jardineria, sobretot la corona imperial
principat d’Ascoli
Història
Títol concedit a Nàpols per Carles V el 1532 a Antonio de Leiva y Hurtado de Mendoza, marquès d’Atella i comte de Monza, el qual era casat amb Castellana de Vilaragut.
La grandesa d’Espanya li havia estat atorgada el 1530 A la mort del sisè titular el principat revertí a la corona El 1679 Carles II concedí el ducat d’Ascoli als Marulli, que encara el posseeixen
Òscar II de Suècia i Noruega

Oscar II, rei de Suecia i de Noruega.
© Fototeca.cat
Història
Rei de Suècia (1872-1907) i de Noruega (1872-1905).
Escriptor i gran afeccionat a la música, publicà alguns llibres de caràcter històric Sota el seu regnat Noruega se separà de Suècia 1905 Rebutjà la corona noruega per a un príncep de la seva nissaga els Bernadotte
August II de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August I de Saxònia, 1694-1733) i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia
Cabrera

Vista del cim de Cabrera, al qual s’accedeix per unes escales excavades a la roca
© C.I.C. - Moià
Cim
Cim dels municipis de l’Esquirol (Osona) i la Vall d’en Bas (Garrotxa).
Al vessant de solana de la serra, hi ha unes escales excavades a la roca que faciliten l’accés al capdemunt del cim En el pla que corona el cim, hi ha el Santa Maria de Cabrera
jocs ístmics
Història
Jocs instituïts per Sísif o per Teseu en honor de Posidó.
A partir del 582 aC eren celebrats, cada dos anys, els mesos d’abril i maig, a l’istme de Corint, amb competicions atlètiques, hípiques i musicals Els vencedors, segons Plutarc, eren coronats amb una corona d’api
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
Adalbert I d’Itàlia
Història
Rei d’Itàlia (956).
Corregnà amb el seu pare Berenguer II a partir del 956 El 961 fou vençut per Otó I cridat a Itàlia per Joan XII, el qual s’apoderà del reialme i es coronà emperador Morí exiliat a Constantinoble
Vincentello d’Istria
Història
Cavaller cors.
Partidari de la corona catalanoaragonesa durant el període de protecció francesa sobre Còrsega, rebé ajut del futur rei de Nàpols Alfons el Magnànim i intentà la resistència a l’illa fins el 1434, que fou empresonat i decapitat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina