Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
moneda gironina
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda pròpia del comtat de Girona.
El 934 el comte Sunyer cedí a la catedral de Girona i als seus bisbes un terç del benefici de la moneda encunyada a Girona i el dret d’encunyar-ne, tot reservant-se el dret d’encunyar-ne ell mateix hi ha testimonis des de mitjan segle X de diners i d’òbols gironins d’argent, encunyats probablement pels bisbes tot i que, parallelament a ells, en bateren també els comtes de Barcelona-Girona-Osona Però a la fi del s XII la moneda gironina desaparegué, substituïda per la barcelonesa Bé que inicialment el diner gironí equivalia al barcelonès, a mitjan s XII un sou barcelonès valia 16 diners…
bresar
Gastronomia
Coure un aliment, generalment peces senceres de carn, en una bresera o en una cassola semblant.
fornejar
Passar pel forn, coure al forn (les figues, les prunes, etc) per acabar-les d’assecar.
fondejar
Gastronomia
Cobrir el fons d’un recipient amb llegums, cansalada, verdures, etc, per coure-hi una vianda.
paellada
Allò que cap o que es pot fregir o coure d’un cop en una paella.
enravenar-se
Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s.
lavendulana
Mineralogia i petrografia
Mineral cloroarsenat hidratat de calci, sodi i coure, NaCaCu5(AsO4)4Cl·5H2O.
Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda
bescuit
Alimentació
Galeta, pa, que hom fa coure una segona vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
Era utilitzat, especialment, en la provisió d’armades i de tota mena d’embarcacions
cianogen
Química
Pseudohalogen de fórmula (CN) 2
obtingut per oxidació dels ions cianur, per exemple, amb coure (II):
És un gas intensament metzinós, emprat en síntesi orgànica, com a fumigant i com a combustible de coets
centenionalis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Constantí el Gran i que fou encunyada fins després d’Arcadi.
Era de bronze amb un lleuger bany de plata, pesava entre 3,55 i 2,60 g i representava la centèsima part de la síliqua de plata