Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
pesal
Numismàtica i sigil·lografia
Peça per a comprovar el pes de les monedes.
Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament dels pesos era…
bresar
Gastronomia
Coure un aliment, generalment peces senceres de carn, en una bresera o en una cassola semblant.
fornejar
Passar pel forn, coure al forn (les figues, les prunes, etc) per acabar-les d’assecar.
fondejar
Gastronomia
Cobrir el fons d’un recipient amb llegums, cansalada, verdures, etc, per coure-hi una vianda.
paellada
Allò que cap o que es pot fregir o coure d’un cop en una paella.
enravenar-se
Endurir-se els llegums i les verdures quan es refreden abans d’acabar de coure’s.
lavendulana
Mineralogia i petrografia
Mineral cloroarsenat hidratat de calci, sodi i coure, NaCaCu5(AsO4)4Cl·5H2O.
Pertany al grup dels arsenats que cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria i greixosa, de transparent a translúcid, i de color blau violeta Apareix en forma de cristalls tabulars en escames, o radials, també en agregats fibrosos o en crostes Rep el seu nom amb referència al color de la lavanda
bescuit
Alimentació
Galeta, pa, que hom fa coure una segona vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
Era utilitzat, especialment, en la provisió d’armades i de tota mena d’embarcacions
cianogen
Química
Pseudohalogen de fórmula (CN) 2
obtingut per oxidació dels ions cianur, per exemple, amb coure (II):
És un gas intensament metzinós, emprat en síntesi orgànica, com a fumigant i com a combustible de coets
centenionalis
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure batuda per Constantí el Gran i que fou encunyada fins després d’Arcadi.
Era de bronze amb un lleuger bany de plata, pesava entre 3,55 i 2,60 g i representava la centèsima part de la síliqua de plata