Resultats de la cerca

Desenvolupà la seva tasca docent al Royal College of Music, on fou important la seva influència sobre Holst, Vaughan Williams, Howell i altres compositors anglesos de renom Autor molt prolífic, la seva obra, postromàntica i influïda pel folklore irlandès, inclou, entre d’altres, les òperes The Canterbury Pilgrims 1884, The Critic 1915 i The Travelling Companion 1917, així com l’obra coral The Revenge 1886, 5 Songs of the Sea 1904 i nombroses cançons

Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso

El 1930 fou director de dansa de l’òpera d’Essen En les danses per a Perséphone , de Stravinskij, renovà el llenguatge coreogràfic, conferint-li una nova força expressiva El 1934 es traslladà a Anglaterra, on desenvolupà una important tasca pedagògica, i el 1949 tornà a la RF d’Alemanya i organitzà i dirigí nombroses coreografies i espectacles de ballet Prosseguí també la seva tasca pedagògica, i entre els seus deixebles es destaca Pina Bausch

Graduat a Cambridge 1936, hi desenvolupà la major part de les seves recerques Féu nombrosos treballs sobre la fisiologia nerviosa fonamental El 1939 perfeccionà les tècniques per a la mesura directa de potencials cellulars cèllules nervioses gegantines El 1963 fou distingit, amb Eccles i Huxley, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia En 1970-88 estudià el mecanisme de fotorecepció a la retina Fou president de la Royal Society 1970-75

Executada amb acompanyament de txistu i tamborí, desenvolupa part dels moviments de la dansa anomenada aurresku , de la qual constitueix una de les seccions El seu nom, que significa ’de vuit', indica el nombre de versos de cada estrofa Un dels exemples més famosos és el compost per José María Iparaguirre amb el títol de Gernikako arbola 'L’arbre de Guernica', 1853, que assolí ràpidament una gran popularitat i ha esdevingut l’himne basc

Desenvolupà la seva carrera al GEiEG de Girona Fou dos cops campiona catalana de llançament de pes 1966, 1970, prova en què aconseguí també quatre subcampionats 1967, 1968, 1969, 1971, un tercer lloc 1965 i obtingué el rècord català 1966 En llançament de disc fou campiona 1970, subcampiona 1971 i tercera 1967, 1969 en els Campionats de Catalunya En els Campionats d’Espanya guanyà el bronze en llançament de pes 1968, 1970

Desenvolupà tota la seva trajectòria futbolística 1914-29 al Club Esportiu Europa, en l’etapa més brillant del club, on jugà com a defensa lateral dret Guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria 1919 i el de primera 1923, en la qual també fou quatre vegades subcampió 1924, 1927, 1928, 1929 El 1923 jugà la final del Campionat d’Espanya L’any 1925 formà part de la selecció catalana que jugà contra Txecoslovàquia

Desenvolupà la seva activitat a Catalunya, on guanyà, entre altres curses, el Trofeu Borràs 1967, el Trofeu Capità General de Catalunya 1969 i la Volta als Pirineus 1969 El 1970 fou campió d’Espanya Competí com a professional amb els equips La Casera-Bahamontes 1971-73 i Super Ser 1974 Debutà a la Vuelta a Espanya el 1971 i disputà dues edicions del Tour de França 1973, 1974 Guanyà el Gran Premi Cuprosan 1972

Desenvolupà tota la seva carrera al Club Tennis Taula Osona Vic Esportiu 1993-2002 Fou campiona de Catalunya individual 1993, de dobles 1995, 1996, 1998, 2000 i per equips 2000, 2001, 2002 Assolí quatre Campionats d’Espanya de dobles 1996, 1998, 2000, 2001 i dos per equips 2001, 2002 Formà part de l’equip del CTT Vic, que el 1998 guanyà la primera Lliga estatal del club Participà en l’Europeu del 1996

Competí representant el Club Natació Barcelona 1983-85 i el Joventut Atlètica de Sabadell 1988, però desenvolupà la major part de la seva carrera a l’Scorpio de Saragossa Fou campiona de Catalunya dels 3000 m 1983 i de cros en tres ocasions 1983, 1984, 1985 Pujà deu cops al podi dels Campionats d’Espanya de cros, però no guanyà mai el títol Participà en catorze edicions del Campionat del Món de cros