Resultats de la cerca
Es mostren 1589 resultats
minorant d’una funció
Matemàtiques
Donada una funció els valors de la qual pertanyen a un conjunt ordenat, minorant del recorregut de la funció.
cosinus directors
Matemàtiques
Donada una recta, cosinus dels angles que aquesta recta forma amb els eixos de coordenades del sistema de referència.
resiliència
Tecnologia
Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat del sòlid.
La resiliència és determinada, en l' assaig de resiliència , colpejant una proveta en forma de barra amb una massa pendular i imprimint cada cop més força a la massa fins a aconseguir el trencament de la proveta El treball, expressat en quilogràmetres, necessari per a trencar la proveta dividit per la seva secció, expressada en centímetres quadrats, és la resiliència del material de la proveta
matriu contragradient d’una matriu
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada invertible A, matriu inversa de la transposada de A: (At )- 1=(A - 1) t
.
funció d’autocorrelació
Matemàtiques
Donada una funció f(t), funció definida per F(τ)=(1/2T)∫ T - T f(t)f(t-τ) dt
.
Si f t és una magnitud variable en el temps, F τ dóna una idea de la mesura en què els valors futurs de f t poden ésser prevists a partir dels seus valors passats
infanticidi
Dret penal
Mort donada al nadó per la mare o els ascendents materns a fi d’amagar la deshonra d’aquella.
La majoria de les legislacions penals el distingeixen del parricidi i de l’assassinat, i li apliquen penes més atenuades
Vallferosa

Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de SantPere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de SantPere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de SantPere…
la Vall d’Ebo
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la part interior del Marquesat, dins les alineacions prebètiques valencianes extremes.
Ocupa un eixamplament vall d’Ebo cobert pel Miocè margós, separat per falles de les serres cretàcies d’Almiserà 757 m alt i del tossal Pelat 693 m al nord, i la del Cirerer 832 m —contrafort de la d’Alfaro— al sud l’eminència principal, la serra de la Carrasca o serra d’Ebo 945 m, és nummulítica El barranc de la Fontblanca, que ve de la vall d’Alcalà, recorre la vall des del pla dels Corralets fins a la fenedura epigènica i càrstica en baioneta del barranc de l’Infern, de 200 m de profunditat, a comptar del qual s’anomena riu Girona o Bolata Una pluviositat prou favorable uns 900 mm permet…
Betxí
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al peu dels primers contraforts de la serra d’Espadà.
La part muntanyosa, al sud i a l’oest, és accidentada pels turons d’Espatera, Sant Antoni i Solaig serra de Betxí És drenat pel Riu Sec de Betxí o de Sonella El regadiu unes 1000 ha, que ha anat guanyant terreny al secà, ocupa prop del 50% del terme i produeix principalment taronges El secà unes 800 ha produeix garrofes i ametlles El règim d’explotació de la terra és directe Hi ha una petita indústria tradicional de terrissaires ceràmica de Betxí , melada i negra La vila 5403 h agl 2006, betxinencs 105 m alt, situada a la falda dels primers turons, és d’origen islàmic era habitada el 1609…
Costoja
Costoja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la zona muntanyosa, que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina