Resultats de la cerca
Es mostren 2303 resultats
tomba de Qin Shi Huangdi
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi (221-206 aC) amb més de 6 000 figures de soldats de terracota simulant un exèrcit en formació de batalla
© B. Llebaria
Cambra sepulcral de l’emperador xinès Qin Shi Huangdi (221-206 aC), prop de la ciutat de Xi’an, a la província de Shânxi.
Descoberta el 1974, constitueix una de les troballes més importants de la història de l’arqueologia Consisteix en una gran cambra subterrània en la qual hi ha disposades vora de 6 000 figures de soldats —alguns dalt de cavall, d’altres amb carruatges— de mida quasi natural, fetes amb fang que simulen un exèrcit en perfecte ordre de batalla Els cossos de les figures semblen treballats per sèries mentre que les faccions i els atributs de cadascuna cerquen la individualització Aquest conjunt, extraordinari tant per la seva qualitat com per la seva espectacularitat, és datable vers l’any 210 aC i…
Osiris
Representació d’Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.
Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…
Nouvelle Vague
Cinematografia
Moviment cinematogràfic francès, nascut el 1958 com a reacció al cinema d’aquell moment, eminentment literari.
De primer fou només una actitud crítica, manifestada mitjançant la revista Cahiers du Cinéma , però ràpidament es consolidà, i el 1959 dos joves realitzadors aconseguiren a Canes els premis al millor film Orfeu negro , de Marcel Camus i el millor realitzador François Truffaut per Les quatre-cents coups A partir d’aquell moment la indústria cinematogràfica francesa obrí les portes a una sèrie de nous realitzadors —procedents sovint del camp del curtmetratge i de la crítica—, que imposaren una valoració nova de la capacitat expressiva de la imatge per ella mateixa, com ja havien fet els grans…
Jofre de Rocabertí i de Serrallonga
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre V).
Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de mitjancer en…
Isidre Gomà i Tomàs

Isidre Gomà i Tomàs
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Successivament canonge de Tarragona, bisbe de Tarassona 1927, arquebisbe de Toledo 1933 i cardenal 1935, fou reticent amb la República o hostil a ella, en esclatar la guerra civil representà oficiosament la Santa Seu davant del govern de Salamanca Amb la seva influència personal contribuí decisivament al reconeixement de la causa del Movimiento Nacional, legitimat per la Carta colectiva del episcopado español 1937, escrita per ell mateix No aconseguí, malgrat les pressions, la signatura del cardenal Vidal i Barraquer i s’adreçà públicament a José Antonio Aguirre per excusar l’afusellament de…
Mercurino Arborio Gattinara
Història
Història del dret
Polític i jurisconsult italià.
Marquès de Gattinara Estudià jurisprudència a Torí per influència de Bartolomeo Razo, amb qui s’estigué un quant temps L’any 1501 la duquessa Margarida d’Habsburg el nomenà conseller i, quan ella heretà el Franc Comtat, esdevingué president del parlament de Borgonya 1508 Ambaixador de Maximilià I a França i a Catalunya-Aragó, defensà la candidatura imperial del futur Carles V, que el 1518 el féu gran canceller A fi d’assolir l’hegemonia de l’Imperi, combaté França a través de l’aliança amb Lleó X 1521 i de la guerra Pavia, 1525 L’any 1529, en concloure la lluita contra la lliga de Cognac ,…
Cixi
Història
Emperadriu vídua de la Xina.
D’origen manxú el seu nom personal era Yehe Nara, fou concubina de l’emperador Xianfeng, i en donar-li un fill passà al rang de muller principal Mort l’emperador, aquest fill regnà nominalment amb el nom de Tongzhi 1862-74 Cixi, que havia estat nomenada corregent amb l’altra emperadriu Cian, exercí el poder efectiu, ajudada per un fidel del seu clan, Yong Luo Mort Tongzhi, collocà al tron un nebot, Guangxu Fins a la seva majoritat, Cixi consolidà el seu poder 1887 El 1889 es retirà al Palau d’Estiu, però continuà influint sobre Guangxu, mediatitzat per l’educació confucianista El 1898, quan l…
música experimental
Música
Nom que s’aplica a les músiques d’avantguarda aparegudes a Europa i als Estats Units al principi dels anys cinquanta del segle XX.
El seu principal tret característic és que es basen en una sèrie de recursos compositius la finalitat dels quals no rau en primer lloc en el producte musical final i concret, sinó en l’experimentació per ella mateixa El compositor centra bona part de la seva activitat en la recerca per tal de produir nous timbres, noves formes Quan es començà a parlar de música experimental, aquesta englobava principalment la música concreta , representada per compositors com P Schaeffer o P Henry, i la música electroacústica , practicada per H Eimert i K Stockhausen, entre d’altres Un dels representants més…
Pere Gras i Ballvé
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i historiador.
Vida i obra Fou notari 1859 i alcalde 1871 de Falset, amb el suport dels republicans A Reus estrenà la comèdia Lo mismo es ella que todas el 1842 i publicà el drama històric Isabel Besora, la pastoreta, o ja sia, La pesta de Reus de 1592 1857, representat el 1860, versió de la llegenda de l’aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia que parteix de la documentació històrica i defuig els elements sobrenaturals, i que compta amb el precedent, entre altres models, de balls parlats sobre el mateix tema i de La Verge de les Mercès 1856, de Manuel ↑ Angelon Se’n recolliren un fragment i tres poemes…
Anna d’Àustria
Anna d’Àustria , reina de França, per Rubens
© Fototeca.cat
Història
Reina de França.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina