Resultats de la cerca

L’any 1809 entrà al servei de Rússia, on fou ministre d’afers estrangers 1816-22 participà en el congrés de Viena 1815 i hi defensà la causa grega El 1828 fou elegit president de Grècia, però esdevingué impopular a causa de la seva russofília i perquè no repartí les terres abandonades pels turcs Fou assassinat per dos membres de la família peloponèsia dels Mavromikhali

Entrà al servei de Lluís XIV de França, a Versalles 1683, i Lluís XV el creà cavaller de Saint-Michel 1722 Fou autor de grans motets de vasta concepció polifònica Te Deum , 1684 De profundis , 1689 Exaltabo te, Domine , 1704, de ballets i d’un gran nombre de peces de concert per a la cort, agrupades amb el títol de Symphonies pour les soupers du roi

Entrà al Comitè Olímpic Espanyol COE l’any 1989 i al Comitè Olímpic Internacional COI com a representant d’Espanya l’any 2001 El 2012 fou escollit membre de la comissió executiva del COI i fou membre de la comissió de coordinació dels Jocs Olímpics d’Hivern de Sotxi 2014 Des de l’any 2000 també és vicepresident de la Unió Internacional de Pentatló Modern

El seu palmarès inclou una medalla d’or, una de plata i una de bronze en el Campionat del Món, una medalla de plata en 100 m i una de bronze en salt de longitud en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976 i una de bronze als d’Arhem 1980 En els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 entrà la torxa a l’estadi de Montjuïc

Iniciat a l’AA Cardona, s’especialitzà en triple salt El 1944 entrà a la secció atlètica del Reial Club Deportiu Español Fou tres vegades campió de Catalunya de triple salt 1943, 1944, 1945, i un cop d’Espanya 1943, i a més aconseguí dos subcampionats estatals 1944, 1945 Com a fotògraf, fou collaborador de la revista Fiesta Deportiva , i corresponsal de Vida Deportiva i Mundo Deportivo

Vinculat al BM Granollers, formà part del primer equip de l’entitat en la modalitat d’handbol a onze El 1972 entrà a la junta directiva, que presidí 1982-83, i impulsà la professionalització del club fins la seva marxa el 1992 Fou un dels fundadors i el primer president de l’Asobal El seu fill Ferran entrenà el primer equip del BM Granollers 1980-89

Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915

Es vinculà a l’hoquei com a delegat dels equips del collegi Claret, en el qual jugaven els seus fills El 1968 entrà a la Federació Catalana de Patinatge com a tresorer, a partir del 1971 fou vicepresident i entre el 1972 i el 1974, president Deixà el càrrec quan la Federació Espanyola de Patinatge dissolgué la catalana per dividir-la en quatre estaments provincials

Practicà el ciclisme fins el 1948, quan obrí el seu primer taller de bicicletes Entrà com a mecànic de l’equip del Club Ciclista CIFE i la dècada dels setanta fou mecànic personal de Luis Ocaña El 1982 fou entrenador dels equips del Club Ciclista Reus Ploms i del Club Ciclista el Morell abans de gestionar la direcció del Club Ciclista Tarragona fins el 1996

S’inicià al Club Atlètic Laietà, en el qual milità tota la seva vida Entre el 1945 i el 1953 participà en diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya, principalment en proves de mig fons El 1952 obtingué el títol d’entrenador d’atletisme i entrà al collegi de jutges i cronometradors de la Federació Catalana d’Atletisme Fou directiu i gerent del Laietà 1982-88