Resultats de la cerca

És situat a tocar del cim de la Tosa d’Alp, a 2537 m, al límit amb el Parc Natural del Cadí-Moixeró i a la part alta de l’estació d’esquí de la Molina, que n'és la propietària Fou inaugurat el 19 d’octubre de 1985, és guardat i té una capacitat de trenta places És punt de pas d’una variant del GR-150 i de la ruta dels Cavalls del Vent, que recorre la serra de Cadí, i s’hi poden iniciar ascensions i travessies cap a les Penyes Altes de Moixeró 2260 m, el Comabona 2530 m o el Puigllançada 2406 m

Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980

Inicialment vinculat a la Joventut Excursionista Pensament, el 1926 fundà l’Agrupació Excursionista Terra i Mar TIM, de la qual fou president 1937-39, 1958-60, i fou un actiu dinamitzador d’activitats com l’escalada, el senderisme i l’esquí Collaborà en la construcció del refugi del TIM a la Molina, inaugurat el 1955 i batejat amb el nom de Pere Carné el 1987 Rebé la medalla al mèrit del muntanyisme de la Federació Espanyola de Muntanyisme i la medalla Forjadors de l’Esport 1991 Els escaladors del TIM li van dedicar la primera ascensió a la paret de l’Ecos, la via Pere Carné

Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya Dirigí l’estació…

Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905 Construí també els funiculars de Sant Joan 1918 i de la Santa Cova 1929, a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al Santuari de Núria, als Pirineus 1931 El 1957 clausurà el ferrocarril de cremallera de Montserrat El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l’estació d’esquí de la Molina El 1985 els accionistes acordaren la integració dins l’empresa pública Ferrocarrils de la…

És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic-de-Sòç pel port d’Arinsal , a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino L’ estació d’esquí d’Arinsal , molt ben equipada, ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció W-E des del pic de port Vell

S’inicià en la competició amb la bicicleta tot terreny A divuit anys deixà el ciclisme per dedicar-se a les curses de muntanya i el duatló de muntanya Formà part de les seleccions catalanes de curses de muntanya, amb què es proclamà campió del món 2005, 2006, i de curses amb raquetes de neu En la darrera especialitat, fou campió de Catalunya 2010 i subcampió d’Europa 2011 Guanyà el Corsica Raid 2012 Vinculat al Centre Excursionista de Terrassa, on ha estat responsable de l’equip de curses de muntanya i coordinador de cursos d’esquí de muntanya, és guia de muntanya i membre del grup de rescat…

Fundat el 1929 amb el nom de Centre Excursionista Balaguerí Durant els anys trenta, a més d'excursions, també organitzà activitats relacionades amb la història, la natura i la fotografia Reuní un important arxiu fotogràfic i impulsà la creació d'un museu i d'un butlletí Durant les tres dècades posteriors a la Guerra Civil prengué el nom d'Agrupació Excursionista de Balaguer, i tingué un caràcter més esportiu Assolí un bon nivell en alta muntanya, escalada i sobretot en espeleologia amb la creació del Grup de Recerques Espeleològiques de Balaguer El 1979 es refundà amb el nom actual El 2010…

Competeix en l’especialitat d’esquí alpí en la categoria B3 persones amb certa agudesa visual El seu palmarès esportiu fins el 2010 inclou la participació en cinc Copes d’Europa, amb diverses medalles, entre les quals dues d’or, dues d’argent i una de bronze en la classificació absoluta També participà en tres Copes del Món sisè lloc de la general 2008-09 i quarta posició en 2009-10 i dos Campionats Mundials, amb una medalla de bronze absoluta i dues d’argent i dues de bronze en diverses proves del campionat També ha participat en els Jocs Paralímpics de Torí 2006 i en els Jocs Paralímpics de…

Fundat l’any 1994, nasqué amb l’objectiu d’oferir a gais, a lesbianes i a bisexuals un espai on poder practicar l’esport Disposa de seccions de futbol, bàsquet, ciclisme, atletisme, natació, vela, voleibol, tennis, tennis de taula, esquaix, esquí, balls de saló, petanca i senderisme La majoria de seccions competeixen en competicions d’àmbit català, tot i que algunes han competit en l’àmbit internacional, com la de bàsquet, la de voleibol o la d’esquaix Cada secció s’entrena i competeix en diferents installacions esportives de Barcelona Organitza anualment el torneig internacional…