Resultats de la cerca
Es mostren 2305 resultats
llamprea
Ictiologia
Nom donat als ciclòstoms de la família dels petromizòntids que pertanyen als gèneres Lampetra, Petromyzon i Eudontomoyzon
.
Tenen el cos allargat i cilíndric, amb la boca circular i suctora, proveïda de dents còrnies La pell és nua i viscosa, sense aletes i amb parelles les senars poc desenvolupades Presenten set obertures branquials a cada costat del cos, que comuniquen amb les cambres branquials Són ectoparàsites La larva rep el nom d'ammocet La llamprea de mar Petromyzon marinus ateny uns 60-80 cm de longitud i té el cos cilíndric, amb la cua comprimida lateralment i amb dues aletes dorsals separades És de color gris jaspiat de fosc al dors i blanquinós al ventre A l’embut bucal hi ha cercles de dents…
taulell
Taula llarga i alta que hi ha a les botigues per a mostrar els gèneres als compradors.
gigartinàcies
Botànica
Família de gigartinals alguns representants de la qual, pertanyents als gèneres Chondrus i Gigartina, forneixen el carragheen.
gibó
Gibó, primat antropomorf
© X. Pintanel
Zoologia
Nom donat als primats antropomorfs de la família dels pòngids que pertanyen als gèneres Symphalangus
i Hylobates
.
Es caracteritzen pel fet d’atènyer, com a màxim, 90 cm d’alçada i tenir els braços molt llargs Són arborícoles i silvícoles Habiten en grups poc nombrosos i es nodreixen de vegetals i de petits animals Emeten uns crits aguts Symphalangus syndactylus habita a Sumatra, i les espècies d' Hylobates , al sud-est d’Àsia
caiman

Caiman
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a diversos rèptils pertanyents als gèneres Caiman
, Melanosochus
i Paleosuchus
, de l’ordre dels cocodrils.
Llurs dimensions oscillen entre 6 m de llargada Melanosochus i poc més d’1 m Paleosuchus Com en els alligàtors, les dents de la mandíbula inferior no són visibles quan l’animal té la boca tancada se'n diferencien, però, per la manca d’envà nasal i pel fet de tenir el ventre cobert d’escuts cornis imbricats i gruixuts per això llur pell no ha estat apreciada i ha estat menys perseguit que els cocodrils i els alligàtors Els individus joves són en general de color verd d’oliva, i els adults, d’un verd més fosc Neden amb una gran agilitat, però llurs moviments a terra són feixucs i lents El…
delfinaptèrids
Zoologia
Família de cetacis odontocets amb molt pocs representants, car solament consta de dos gèneres: Delaphinapterus i Monodon.
Al primer pertany la beluga, i al segon, el narval Els delfinaptèrids són de grans proporcions poden atènyer els sis metres de llargada i en general són molt despigmentats Llur principal característica anatòmica interna és que les vèrtebres cervicals no són soldades entre elles
Anton Serra i Planas
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament…
Gabriel Pierné
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel piano, J Massenet composició i C Franck orgue, a qui succeí com a organista de l’església de Sainte-Clotilde Compongué amb habilitat i ofici una música al mateix temps acadèmica i molt atenta a la turbulent escena de la música lleugera parisenca music-hall , cançó, cabaret S’endinsà en quasi tots els gèneres música per a orquestra Fantaisie basque , 1927, ballet Impressions de music-hall ballet à l’américaine , 1927, òpera La princesse lointaine , 1895 On ne badine pas avec l’amour , 1910, música de cambra, per a piano,…
Charles Edouard Lefebvre
Música
Compositor francès.
Fill del pintor Jules Lefebvre 1805-1882, estudià dret abans de dedicar-se a la música Al Conservatori de París estudià amb A Thomas i el 1870 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le jugement de Dieu Tornà a París el 1873 després de viatjar per Grècia i l’Orient El 1884 i el 1891 guanyà el Premi Chartier per a composicions instrumentals de cambra Com a compositor cultivà els gèneres més diversos, des de la cançó fins a la música instrumental, l’òpera Djelma , 1894 i l’oratori Judith , 1877 El 1893 succeí a BB Godard com a professor de música de cambra al Conservatori de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina