Resultats de la cerca
Es mostren 1882 resultats
Valldemaria
Monestir
Monestir femení cistercenc situat al municipi de Maçanet de la Selva (Selva), prop del límit amb el de Tordera (Maresme).
És el primer monestir de cistercenques dels Països Catalans Era filial de l’abadia francesa de Monenque La primera notícia és del 1159, quan era regit per la priora Ricsenda i fou dotat pels nobles Berenguer de Maçanet i Gaufred de Rocabertí, que el posaren sota la protecció de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes assistents a la dotació El 1164 la priora Ermessenda rebé una bona dotació a Passanant, l’Espluga i la Tallada de mans d’Almodis, filla de Ramon Berenguer III L’any 1169, amb l’ajuda de Gaufred de Rocabertí, la priora Ermessenda passà a la nova fundació de Santa…
Besançon
Ciutat
Capital del Franc Comtat i capital del departament de Doubs, França, a la vora dreta del riu Doubs.
Centre industrial indústria de rellotgeria, de bicicletes, d’automòbils i de teixits és també coneguda com a estació balneària És nus de comunicacions carretera, ferrocarril i un centre d’ensenyament superior Université de Franche-Comté, fundada l’any 1961 Entre els seus monuments sobresurten la catedral de Saint-Jean, romànica i gòtica, el palau renaixentista Granvelle segle XVI, la casa de la ciutat segle XVI, l’edifici de la prefectura segle XVIII, d’estil Lluís XVI, i el teatre edificat per Ledoux 1778-84 El Musée des Beaux-Arts de Besançon conté, a més d’una secció d’…
Sant Martí de can Masseguer (Castellar del Vallès)
Art romànic
En la venda feta l’any 1035 per Guitard Bonuç d’una peça de terra situada a la villa d’Alii , del terme de Castellar, tocant a Sant Martí, tenim el document més antic en què es fa esment d’aquesta església Sabem també que un tal Ramon Amat atorgà un testament que fou jurat a l’altar de Sant Joan de l’església de Sant Martí, l’any 1152 molt probablement El temple, doncs, tenia més d’un altar, i per tant més d’un absis La capella fou reedificada al segle XVI el vicari general del bisbat autoritzà el rector de Sant Feliu de Sabadell a beneir-la acabada la reconstrucció L’església fou destruïda a…
Gabriel Alomar i Esteve

Gabriel Alomar i Esteve
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte i urbanista.
Es graduà a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology EUA el 1945 Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona 1942, elaborà el pla de reforma i d’ordenació de Palma dut a terme des del 1950 Decantat ja clarament per l’urbanisme, fou professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, i fou especialment rellevant la seva tasca en favor de la preservació del patrimoni artístic i arquitectònic, com ho testimonien els anys 1963-65 en què fou comissari general del Patrimonio…
Arnau Sescomes
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
La seva actuació començà el 1310, quan era ardiaca de Santa Maria de la Mar El 1312, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, assistí al concili de Tarragona, on llegí la sentència absolutòria de l’orde del Temple Del 1327 al 1334 fou bisbe de Lleida, i el 1334 fou nomenat arquebisbe de Tarragona El 1335 convocà un sínode i inicià una llarga tasca pastoral i política A Tarragona féu construir la capella gòtica anomenada de les Onze Mil Verges, convertida després en baptisteri, i impulsà l’obra del claustre gòtic i el 1341 féu celebrar un sínode provincial En el camp…
Sant Pere de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’església parroquial de Sant Pere de Púbol és actualment al terme de la Pera El lloc de “ Púbol” és esmentat per primera vegada l’any 1017 en una butlla del papa Benet VIII, en la qual són confirmades les propietats del monestir de Sant Esteve de Banyoles en diversos indrets, entre els quals hi ha el de Púbol, a la vall de la Pera Aquesta església és esmentada l’any 1020, quan la comtessa Ermessenda de Barcelona restituí al bisbe de Girona la fortalesa i l’església de Púbol amb les seves pertinences D’ençà de l’any 1065, en què el noble Gausfred Bastons de Cervià rebé del comte Ramon…
Sant Joan del Consell (la Pobla de Mafumet)
Art romànic
L’antiga església parroquial de Sant Joan del Consell, també dita de Lledó, avui desapareguda, era situada al terme de la quadra del Vilar del Baró Aquesta església, juntament amb la del Codony, eren les dues parròquies que existien en aquella contrada a mitjan segle XII, ja que figuren esmentades en la butlla que el papa Anastasi IV atorgà a l’església de Tarragona el 1154 concretament, en el text de la butlla, l’església que tractem figura esmentada com a ecclesiam Sancti Iohannis de Concilio De ben segur, així com l’església de Sant Pere del Codony eclesiàsticament tingué jurisdicció…
Tarquínia
Ciutat
Ciutat de la província de Viterbo, al Laci, Itàlia.
És situada en un petit turó 149 m alt vora la mar Tirrena, al N de Civitavecchia Fundada al començament del segle X aC, durant els segles VIII-VI aC fou un dels estats etruscs més potents Al segle IV aC s’uní a Roma com a estat federat La seva preponderància decaigué a causa de les invasions germàniques, i al segle VI la població es traslladà al lloc del veí castell de Corneto i n'adoptà el nom Durant l’edat mitjana fou molt cobejada pels seus recursos agrícoles i el comerç actiu, i resistí amb èxit diversos setges Possessió dels Estats Pontificis segle XIV, Eugeni IV li tornà la…
Vamba
Història
Rei dels visigots (672-680).
Noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva repugnància, i consagrat a Toledo pel setembre del 672 Les primeres accions del seu govern foren militars, per tal de subjugar els vascons i els asturs revoltats Rebutjà una invasió naval dels àrabs contra les costes del SE de la Península, i sembla que ho aprofità per a reconquerir Ceuta Però la més greu fou la rebellió del duc Pau, que arrossegà darrere seu una gran part de la Tarraconense i tota la Narbonesa N’existeix una narració apologètica de Julià de Toledo, favorable a Vamba Dominada la rebellió, el rei…
Bellver d’Ossó
Poble
Poble del municipi d’Ossó de Sió (Urgell), situat a uns 2 km a llevant d’Ossó, enfilat al vessant de migdia d’un tossal d’uns 400 m d’altitud, a l’E del terme, a l’esquerra del Sió.
Els carrers antics guanyen l’accentuat desnivell en ziga-zaga i corriols amb graons L’església parroquial de Sant Pere, de la qual depèn l’església d’Ossó, té l’absis i part dels murs de la primitiva construcció romànica del segle XIII, però fou ampliada al segle XVIII quan es feu la nova façana En un carrer del nucli antic hi ha arcs que corresponen possiblement a antics portals Prop de la carretera hi ha l’antiga creu de terme gòtica, datada del 1517 La festa major d’estiu se celebra el primer cap de setmana d’agost Aquest poble formà part del territori conquerit pel comte d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina