Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
comí de prat

Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores
fonollada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular alta de 5 a 50 cm, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i amb fruits en càpsula loculicida.
Creix en prats i en herbassars humits de les comarques catalanes septentrionals
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment
gracíola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les escrofulariàcies, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles oposades, sèssils i estretament linears, de flors axil·lars, blanquinoses o rosades, i de fruits capsulars.
Creix en aiguamolls, en prats humits i en vores de corrents d’aigua, sobretot a la Selva i a l’Empordà Té propietats vomitives, purgants, vermífuges i suposadament febrífugues
càrritx
Botànica
Gran planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de tija erecta i robusta, que ateny 2 o 3 m, i de fulles molt llargues, linears, glauques, molt tenaces, aspres i feridores.
Les flors s’agrupen en grans panícules terminals, laxes i violàcies Planta mediterrània meridional, és especialment abundant a les Illes Balears i també a les costes de Garraf
cardeta
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 40 cm, fulles pinnatisectes i flors de color entre rosa i púrpura disposades en capítols de 2 a 2,5 cm.
Creix en erms de la terra baixa mediterrània
canyamet
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, d’una alçària de 50 a 100 cm, de tija dreta, glabra, subllenyosa, molt ramificada, fulles alternes petites i flors axil·lars ternades poc vistoses.
Viu en terres salines, gairebé per tot el litoral català
espart bord
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçària, de rizoma esquamós, amb les fulles inferiors embeinadores i imbricades, i les altres junciformes acanalades i rígides.
Les flors, en grups de dues o tres, són soldades inferiorment en un tub cobert de pèls sedosos i embolcallades per una espata Creix en estepes i té els mateixos usos que l’espart
equinòfora
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 50 cm d’alçària, molt punxant, de fulles rígides, carnoses i pinnatisectes, amb els folíols espinosos, i d’umbel·les de flors blanques.
Habita les platges i els arenys de tot el litoral
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina