Resultats de la cerca
Es mostren 872 resultats
Nambad
Cristianisme
Bisbe, probablement d’Urgell.
Morí cremat per ordre del valí Munussa quan aquest s’havia fet fort a Llívia, insurgit contra ‘Abd al-Raḥman ibn ‘Abd Allāh al-Ġafiqī el 731 Dos còdexs seus que portaven els clergues que l’acompanyaven en la fugida es conserven a Autun Borgonya
taifa de Sevilla
Història
Regne musulmà independent creat a Sevilla per la família dels Banū ‘Abbād abbadita) com a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova (1023).
Sota al-Mu'taḍid s’annexà les taifes de Carmona Banū Birzal , Sives, Mèrtola, etc, fins a l’Algarve, i, sota Muhammad al-Mu'tamid, s’annexà la taifa de Toledo i Còrdova 1078 Desaparegué per l’ocupació del soldà almoràvit del Marroc Yūsuf ibn Tāšfīn 1090
Mu’awiyya I
Història
Primer califa de Damasc (661-680) i fundador de la dinastia omeia.
De la família de Mahoma, fou nomenat governador de Síria 639 per ‘Umar fins que, a la mort d’Uṯmān 656, es negà a reconèixer ' Alī ibn Abī Ṭālib i es proclamà califa a Jerusalem 661 Establí les bases del futur imperi omeia i convertí el califat en hereditari
Abū Ḥayyān al-Naḥwī al-Andalusī
Lingüística i sociolingüística
Islamisme
Filòleg i comentarista alcorànic granadí, representant de la tradició magribina.
El seu Oceà sobre el comentari de l’Alcorà té interès pel fet de citar les fonts i donar les variants de lectura Fou editat a Egipte l’any 1910 És autor també d’un comentari a l' Alfiyya d’Ibn Mālik i de la primera gramàtica del turc
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
Abū Isḥaq al-Ilbīrī
Literatura
Poeta andalusí en llengua àrab.
És autor d’un divan, d’un fanatisme intolerant contra els jueus, segurament motivat per ressentiment contra Šenmuel ibn Nagrella i el seu fill Yosef, visirs dels zírides granadins aquesta obra fou un dels factors que contribuïren a la matança d’uns 3 000 jueus del regne de Granada 1066
Els ḥuṣūn de Lleida
Restes del Castell Formós o de Balaguer, Balaguer, segles IX-XI RM El districte de Lleida ocupa un lloc destacat entre els de la Marca Superior de l’Àndalus, ja que el nombre de les fortificacions conegudes d’època omeia s’hi mostra extremadament elevat A mitjan segle X, Aḥmad al-Rāzī ja en mencionava una quinzena, entre les quals hi havia Mequinensa, Corbins, Balaguer, Fraga, Alcolea de Cinca, Montsó, Tamarit, Albelda, Àger i Estopanyà Evocant alguns d’aquests llocs, Ibn Ḥayyān assenyalava que l’any 896 Llop ibn Muḥammad havia fortificat la fortalesa de Montsó, i l’any següent la de Balaguer…
Sirāǧ al-Dawlà
Història
Darrer sobirà de la taifa de Dénia i Balears.
Fill d’'Alī ibn Muǧāhid, quan aquest fou desposseït 1076 de Dénia per al-Muqtadir de Saragossa, es reclogué al castell de Molina de Segura, des d’on, aliat amb Ramon Berenguer II de Barcelona, intentà debades de recuperar el domini de Dénia Sembla que morí enverinat per ordre d’al-Muqtadir
Ènnec I de Pamplona
Història
Rei de Pamplona (~ 800-812 i 816-852), el primer de la dinastia pirinenca.
Fill d’Íñigo Ximénez, era el cap d’una tribu gentilícia gascona que consolidà l’embrió del futur regne de Navarra Aliat amb els senyors veïns, casà la seva filla Ossona amb Mūsà ibn Fortún i una altra filla amb Garcia Galíndez, comte d’Aragó El succeí el seu fill Garcia Iñíguez
Yosef ben Saddiq d’Arévalo
Cronologia
Història
Cronista jueu.
És autor del Qiṣṣur zéker ṣaddiq ‘Compendi del record del just’, ritual de cerimònies i d’oracions jueves Conté una crònica dels jueus notables de la península Ibèrica i dels reis hispànics des de Ferran I de Castella-Lleó fins a la presa de Màlaga 1487, que complementa l’iniciada per Abraham ibn Dā'ūd
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina