Resultats de la cerca

S’inicià al Boliche de Barcelona Jugà amb diversos clubs Juventud CB, RCD Espanyol, Club de 7 a 9 i novament al Juventud CB 1984 L’any 1973 fou el primer jugador de l’Estat que guanyà un torneig internacional Perpinyà, a 200 de mitjana De molt jove fou campió de Catalunya per parelles, i posteriorment guanyà nombrosos torneigs individuals, per parelles i per equips Entre d’altres, fou tres vegades campió individual de Catalunya, formà part de l’equip que fou cinc cops campió del Campionat d’Espanya de clubs i campió de la Lliga espanyola de primera divisió Jugador internacional, fou també…

Collocador, es formà a l’Hispano Francès i passà al primer equip durant la dècada de 1960 Guanyà dues Lligues 1967, 1968 i tres Copes d’Espanya 1966, 1967, 1968, i disputà dues edicions de la Copa d’Europa El 1971 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual jugà quatre temporades El 1975, quan la secció de voleibol del Barça es dissolgué, marxà al Joventut de Badalona, que jugava a primera divisió Al final de la dècada dels setanta se n’anà al Club Voleibol Sant Cugat i aconseguí el subcampionat de Lliga i participà en partits de la Recopa d’Europa Jugà amb la selecció espanyola…

Formà part dels clubs 7 a 9, Joventut i Límit, i tingué com a entrenadors Dick Weber, Paco Ballesteros, Irma Urrea i Leo Klitte Ha estat campiona de Catalunya i d’Espanya individual, per parelles, per trios i per equips, i subcampiona d’Europa individual 1981 Assolí dues medalles de plata 1981, 1983 i una de bronze 1982 a la Copa d’Europa de Campions Disputà la Copa d’Europa d’equips 1978, 1980, 1982, 1988, 1990 i el Campionat d’Europa 1981, 1985, 1989, 1993 amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana Es retirà el 1994 Rebé el premi del diari Sport a la…

S’inicià al Club Joventut de Badalona l’any 1949, i també jugà amb el Futbol Club Barcelona i el Real Madrid Amb la Penya fou campió d’Espanya en dues ocasions Posteriorment també fou jugador del Picadero i del Círcol Catòlic de Badalona, on es retirà Fou internacional en vint-i-tres ocasions i, el 1959, disputà el Campionat d’Europa i els Jocs Mediterranis Com a entrenador ha estat lligat a la UER Pineda de Mar, el primer equip del qual dirigí en la màxima categoria estatal 1971-76 i dues temporades a la primera divisió B 1979-80 i 1981-82 Després entrenà les categories…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en…

S’inicià al Gràcia Futbol Club la temporada 1928-29 i passà al Futbol Club Barcelona 1929-34, on ja practicava l’atletisme Posteriorment, exercí d’entrenador de diferents equips del FC Barcelona fins el 1938 i del Club Esportiu Laietà 1939-41, i dirigí el Club Bàsquet Mediterrani i la Sección Femenina de Barcelona L’any 1947 s’incorporà al Club Joventut de Badalona, amb el qual guanyà el Campionat d’Espanya 1948 Fou entrenador del Gimnàstic de Tarragona, el CB Metropolitano i el GD la Seda També exercí d’àrbitre durant diverses temporades Rebé la medalla al mèrit esportiu de la…

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de la Infància i…

Llicenciat en dret per la Universitat de València, del 1993 al 1995 hi representà els estudiants al claustre i a la junta de govern Afiliat al Partit Socialista del País Valencià el 1994, el 1995 fou designat regidor de Joventut de l’Ajuntament d’Alaquàs Després de les eleccions municipals de 1999, en què el PSPV guanyà per majoria absoluta, fou nomenat alcalde d’Alaquàs, càrrec que revalidà el 2003 i el 2007 també per majoria absoluta, i que compatibilitzà amb el de secretari executiu del PSPV i el de president de la comissió d’Afers Europeus de la Federació…

En la seva joventut collaborà en la impremta de Propaganda Fide de Roma com a gravador de punxons L’any 1768 fou nomenat director de la Stamperia Reale de Parma, en la qual edità les seves millors obres tipogràfiques Un dels seus protectors fou el ministre plenipotenciari del rei d’Espanya a Roma José Nicolás de Azara, per mitjà del qual obtingué, l’any 1782, el nomenament d’impressor reial de Carles III, i l’any 1793, l’assignació d’una pensió vitalícia per part de Carles IV La seva obra és apreciada per la gran harmonia dels elements tipogràfics utilitzats El seu nom ha estat…

Profundament influïda per les idees de la deshumanització de l’art vigents els anys trenta, publicà Estación ida y vuelta 1930, obra monologada d’àmplia varietat temàtica Collaborà activament en la revista “Hora de España” fins el 1939, que s’exilià Memorias de Leticia Valle 1945 i La Sinrazón 1960 continuen dins la seva concepció estètica de la novella, mentre que en l’obra Barrio de maravillas 1976 es decanta cap a una remembrança joiosa dels records de la seva infantesa i joventut, que prosseguirà a Alcancía Ida 1940-66 y Vuelta 1967-80 1982 i a Acrópolis 1984 Amb el títol d'…