Resultats de la cerca

Entre els dies 14 i 30 de juliol se celebra a la capital d’Hongria, Budapest, el 17è Campionat del Món de natació Els Estats Units aconsegueixen el major nombre de medalles 46, de les quals 21 són d’or Segueixen la Xina 30, 12 d’or, Rússia 25, 11 d’or, França 9, 6 d’or i la Gran Bretanya 11, 5 d’or Sobresurten els nedadors Caeleb Dressel Estat Units, Sun Yang Xina, Adam Peaty Gran Bretanya i Camille Lacourt França i les nedadores Katie Ledecky Estats Units, Iulia Iefimova Rússia i l’equip rus de sincronitzada Dins l’equip espanyol, pugen al podi les catalanes Mireia Belmonte…

Nedador xinès Amb setze anys, participà en els Jocs Olímpics de Pequín, bé que no obtingué cap medalla, però en els jocs asiàtics de Foshan 2009 aconseguí sis medalles d'or De gran envergadura 1,98 m, destaca sobretot en l’estil lliure i en distàncies llargues En els Jocs Olímpics de Londres 2012 baté el rècord de 1500 m lliures 1431,02 min El seu palmarès inclou, entre d'altres, els següents títols Competició Any Medalla Especialitat Campionat mundial de Roma 2009 bronze 1500 m lliures Campionat mundial de Xangai 2011 or 1500 m lliures or 800 m lliures argent 400 m lliures…

Especialista en 100 i 200 m llisos, començà la seva trajectòria el 1971 als campionats d’Itàlia, on dominà en ambdues distàncies a la dècada següent De la seva trajectòria internacional destaquen les medalles d’or als campionats d’Europa 1974 en 100 m, 1978 en 100 i 200 m, la medalla d’argent a la Copa del Món en 200 m 1977, la medalla d’or al Campionat del Mon en 4 x 100 1983, la medalla de bronze en 200 m als Jocs Olímpics de Munic 1972 i la medalla d’or en 200 m i la de bronze en 4 x100 als de Moscou 1980 L’any 1979 aconseguí un rècord mundial en 200 m 1919, que no fou superat…

Guanyadora de la Copa del Món d’esquí alpí els anys 2008, 2009, 2010 i 2012 En els Campionats del Món, guanyà dues medalles d’argent en descens i supergegant el 2007 a Åre Suècia, dues d’or el 2009 a Val-d’Isère França, també en descens i supergegant, una medalla d’argent en descens el 2011 a Garmisch-Partenkirchen Alemanya, i bronzes en supergegant el 2015 a Beaver Creek Estats Units d’Amèrica, en descens el 2017 a Saint-Moritz Suïssa i en descens el 2019 a Åre Suècia Fou medalla d’or en descens i de bronze en supergegant als Jocs Olímpics de Vancouver 2010, i de bronze en…

És escorta del CD Ilunion de Madrid, equip amb el qual aconseguí onze Lligues i deu Copes del Rei Amb la selecció espanyola de bàsquet amb cadira de rodes participà en els campionats del Món 1998, 2014 i d’Europa 2002, 2003, 2007, 2009, 2011, 2013, 2015, i en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze en els campionats continentals 2011 i 2013 També formà part de la selecció que participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, on obtingué un diploma olímpic, i en els de Rio de Janeiro 2016, on guanyà la medalla de plata També ha practicat altres esports, com el tennis de taula, amb…

Especialitzada en proves de mig fons i fons, s’inicià al Club Natació Sabadell Entrenada sempre per Albert Tubella, el 2009, guanyà set medalles d’or en el Campionat de Catalunya júnior, la medalla de plata en 400 m estils i la de bronze en 1 500 m lliure en el Campionat d’Espanya d’hivern, i l’or en 800 m lliure i 400 m estils en els d’estiu En el Campionat d’Europa júnior 2009, aconseguí la medalla de plata en 1 500 m i el bronze en 800 m lliure El 2010 tornà a brillar en el mateix Campionat, es proclamà campiona continental de 1 500 m lliure i aconseguí la plata…

Format al Club Esportiu Mediterrani, milità en diferents entitats CN Atlètic-Barceloneta 2002, WP Aguas de Valencia 2005, WP Plaza Zaragoza 2007, de nou el CE Mediterrani 2008, CN Martiánez, de Puerto de la Cruz, Tenerife 2009, C Waterpolo Túria 2010 i CN Barcelona 2011 Amb el Mediterrani participà un cop a la Recopa d’Europa de clubs 1997 i dos cops a la Copa LEN 1998, 2001 Amb l’Atlètic-Barceloneta conquerí una Lliga espanyola 2003 i una Supercopa d’Espanya 2002, i amb el CN Barcelona guanyà una Copa del Rei 2011 Fou setanta-cinc vegades internacional absolut en el període 1998-2005, i…

Pivot, fitxà pel FC Barcelona 1975-87 procedent del San Lorenzo d’Almagro argentí Amb l’equip blaugrana guanyà un Mundial de clubs 1985, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987, tres títols de Lliga 1981, 1983, 1987 i sis Copes del Rei consecutives 1978-83 Posteriorment jugà al Fórum de Valladolid 1987-89, al Bàsquet Manresa 1989-90, al Tau de Vitòria 1990-91 i, entre el 1991 i el 1996, a diferents equips de les Illes Balears en les categories de primera B i segona divisió Formà part de la selecció espanyola absoluta en 131 partits, i aconseguí les medalles de plata del…

Desenvolupà una part de la seva carrera a Catalunya Amb el CN Banyoles es proclamà campió d’Espanya en doble scull 1978, quatre amb timoner 1983, quatre sense timoner 1983, esquif 1984 i vuit amb timoner 1984 En l’àmbit internacional, participà en disset Campionats del Món i guanyà diverses medalles en diferents categories or en vuit amb timoner 1979 i dos sense timoner 1993 plata en vuit amb timoner 1977 i doble scull 1989 bronze en vuit amb timoner 1980, 1981, 1982, dos sense timoner 1985 i quatre sense timoner 1991 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, on guanyà una…

Vinculat al CN Banyoles com a nedador, entrenador i directiu Fou president de la secció de dret esportiu del Collegi d’Advocats de Barcelona i membre del Tribunal Arbitral de l’Esport del COI Presidí la Federació Catalana de Rem 1964-66, 1967-70 i de Natació 1977-81, 1985-95 i, el 1996, accedí a la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya UFEC, càrrec compaginà amb el de president del Comitè Olímpic Català des del 2007 L'any 2014 deixà la presidència de l'UFEC i fou substituït per Gerard Esteva Fou guardonat amb l’Orde Olímpic d’argent, els Anells d’Or del COI, la medalla…