Resultats de la cerca
Es mostren 2873 resultats
Juan de Tauste
Cristianisme
Eclesiàstic aragonès.
Franciscà, doctor en teologia Confessor i conseller del rei Martí l’Humà, l’acompanyà a Sicília el 1392, on governà els bisbats de Pati i Catània El 1397 fou elegit arquebisbe de Mont-real i el 1410 Benet XIII el traslladà a la seu d’Albarrasí-Sogorb En morir el rei 1410 li encomanà el seu net Frederic d’Aragó i de Sicília, comte de Luna, els drets del qual a la successió defensà durant l’Interregne Fou amic de Vicent Ferrer Feu publicar les constitucions sinodals de Sogorb del 1417 i deixà escrits comentaris bíblics, sermons i epístoles sobre esdeveniments del seu temps
Deuteronomi
Llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc
.
Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics Malgrat la…
Rudolf Schwarz
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble de HPoelzig, collaborà en algun moment amb DBöhm L’església del Corpus Christi, a Aquigrà 1928-30, és una de les més importants per a la renovació de l’art religiós al s XX Després de la Segona Guerra Mundial ajudà a la reconstrucció d’esglésies, algunes combinant restes medievals amb ciment i vidre Santa Anna a Düren, Sant Miquel a Frankfurt, etc En totes elles fa ressaltar la gran unitat de l’espai, la simplicitat dels materials i l’ajut de la llum per a crear una atmosfera adequada Poc abans de morir escriví un estudi sobre tota la seva obra Kirchenbau ‘Construcció d’…
Joaquim Sarret i Arbós

Joaquim Sarret i Arbós
Autor desconegut (Arxiu Comarcal del Bages)
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Arxiver i historiador.
Autodidacte, collaborà amb Leonci Soler i March en l’ordenació dels arxius manresans, i el rellevà en la direcció efectiva de l’arxiu municipal, del qual fou nomenat oficial el 1893 Publicà una trentena de llibres i opuscles de tema històric local, entre els quals Lo sometent de Manresa y son districte 1894, Etologia de Manresa 1901, La séquia de Manresa 1906 i els cinc volums dels Monumenta historica civitatis Minorisae 1921-25, i centenars d’articles Fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, acadèmic corresponent de Bones Lletres i cronista de la…
Geòrgios Papandreu
Història
Política
Polític grec.
Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del …
Manuel Archs
Història
Dirigent obrer de Sants.
Després de l’afusellament de Paulí Pallàs octubre del 1893 i de les bombes del Liceu novembre del 1893, Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc Archs, ensems amb Josep Codina, Marià Cerezuela, Josep Sàbat, Josep Bernat i Jaume Sogas, després d’ésser víctima de maltractaments, fou condemnat a mort en el judici del 29 d’abril de 1894 i executat el 21 de maig Abans de morir escriví una carta al seu fill 17 de maig de 1894, on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació…
Pedro Álvarez de Toledo-Osorio y Colonna
Història
Príncep de Montalbano, segon duc de Ferrandina, cinquè marquès de Vilafranca do Bierzo i conestable de Castella, fill de García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio i de Victoria Colonna.
Heretà el marquesat de Vilafranca en morir el seu pare 1578 El 1595 ocupà l’almirallat de les galeres de Nàpols, i més tard l’almirallat de les galeres de la corona castellana Fou ambaixador extraordinari de Felip III a la cort d’Enric IV de França 1608, i exercí com a governador de Milanesat 1616 aleshores derrotà Carles Manuel de Savoia a Apertola, ocupà Vicelli i altres places i finalment obligà Carles Manuel a signar la pau de Pavia 1617 Fidel a la política del duc d’Osuna i del marquès de Bedmar, restà implicat en l’anomenada conspiració de Venècia, motiu pel qual perdé el…
Roger III de Carcassona
Història
Comte de Carcassona (1059-67) i de Rasès (1065-67) i vescomte de Besiers i d’Agde.
Fill gran de Pere II de Carcassona i de Ramgarda de la Marca, succeí el seu pare en part del comtat de Carcassona i en els vescomtats d’Agde i Besiers, i vers el 1065 heretà del seu cosí de tercer grau, Ramon II, mort sense successió, el comtat de Rasès Fou casat amb una dama dita Sibilla, de la qual no tingué descendència per això, en morir, deixà els comtats i vescomtats a la seva germana Ermengarda, muller del vescomte d’Albi i Nimes, Ramon Bernat, dit Trencavell, matrimoni que acabà venent els seus drets sobre aquestes terres al comte de Barcelona Ramon Berenguer I
Miquel Llot de Ribera
Cristianisme
Eclesiàstic.
Dominicà, fou prior del convent de Perpinyà 1585 i catedràtic de teologia i rector 1586 de la Universitat de la mateixa vila Li fou encomanada la tasca del procés de canonització de Ramon de Penyafort, del qual escriví la biografia De laudabili vita 1595 Escriví el Llibre dels miracles de la santa relíquia del gloriós sant Joan Baptista 1590, on fonamenta el seu patriotisme en la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França, el Llibre de la translació dels màrtirs Abdó i Senén 1591 i un Epitome, en llatí, de les sentències de Pere Llombard 1595 En morir…
,
Felip II de Borgonya

Felip II de Borgonya, l’Ardit
© Fototeca.cat
Història
Duc de Borgonya (1363-1404) i comte d’Artois, Borgonya, Flandes, Nevers i Rethel (1384-1404) i de Charolais (1390-1404).
Lluità i fou pres amb el seu pare, Joan II de França a Poitiers 1356 L’any 1369 es casà amb Margarida de Flandes, i heretà 1384 els comtats del seu sogre, Lluís II, a qui féu costat per reprimir la rebellió de Gant En morir Carles V de França 1380, germà seu, el succeí com a regent del futur Carles VI, menor d’edat Es retirà quan el rei volgué governar sol 1388, però, a causa de la salut mental de Carles, tornà al poder 1392 Fins a la mort hagué d’enfrontar-se al seu nebot Lluís d’Orleans, que li disputava el poder
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina