Resultats de la cerca
Es mostren 757 resultats
neulers
Aparell per a fer neules, que consistia generalment en una mena de tenalles proveïdes de dues peces circulars, semblants a plats, dins les quals hom col·locava la pasta de farina per posar-la al foc.
motlle
Art
Peça buidada en negatiu d’un objecte que hom vol reproduir, la qual hom omple d’una pasta més aviat clara perquè aquesta prengui la forma de la peça i la conservi un cop solidificada.
gorgonzola
Gorgonzola
kaythaney (CC BY-NC 2.0)
Alimentació
Formatge tou i mantegós, elaborat amb llet entera de vaca, de forma cilíndrica, en el qual s’ha provocat el desenvolupament del fong Penicillium glaucum que fa a la pasta viada, d’un color verdós.
La maduració es realitza en un ambient humit i a temperatura baixa 5-6°C durant 2-6 mesos D’aroma intens i de tast característic, recorda potser el rocafort Originari de Gorgonzola i de Valsassina, és ja un producte típic de tota la Llombardia, el Piemont i l’Emília-Romanya
estuc
Art
Construcció i obres públiques
Pasta feta amb calç o guix i pols de marbre que hom aplica, a manera d’arrebossat, a les superfícies, tant interiors com exteriors (parets, columnes, etc), o utilitza en el motlluratge de decoracions arquitectòniques.
Els grecs ja en feien un gran ús —generalment afegien pols de marbre per a cobrir els carreus—, però fou durant l’imperi Romà que fou emprat amb més assiduïtat i de forma més diversa imitació de marbre, pintures murals, estatuària, etc A l’època medieval, hom emprava l’estuc daurat, per a imitar l’orfebreria, en els frontals i retaules L’estuc policromat fou la base dels grans conjunts decoratius del Renaixement i del barroc Vaticà, Fontainebleau A part una moda passatgera de decoració en relleu durant el Modernisme, el treball en estuc ha caigut dins el camp d’una producció en sèrie poc…
escaiola
Pasta feta de guix i aiguacuit, amb la qual hom construeix figures o revesteix alguna construcció, donant-li colors, imitant marbre o altres pedres, etc; en traumatologia, hom també la fa servir per a enguixar.
amanida
Amanida
© Corel
Alimentació
Plat compost d’hortalisses variades (enciam, tomàquet, ceba, pastanaga, etc.), generalment crues, amanides amb oli, sal, vinagre, etc., i que també pot incloure altres aliments (arròs, pasta, llegums, ou dur, tonyina, etc.) i salses diverses.
farcellet de brou xinès
Gastronomia
Peça de pasta de la cuina xinesa en forma de farcellet, elaborada amb farina de blat i aigua i farcida de gelatina de brou i carn, generalment de porc, que es consumeix cuita al vapor.
jarlsberg
Alimentació
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, de color daurat i amb forats de dimensions irregulars, que té un gust suau i dolç de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.
pastillatge
Art
Tècnica decorativa consistent a adornar una superfície llisa, generalment de fusta, amb motius en relleu que es modelen amb una pasta feta de guix i cola i que, un cop endurits, es poden daurar o policromar.
Aquesta tècnica tingué especial vigència durant l’edat mitjana i el Renaixement
llosa
Oficis manuals
Pedra plana d’un forn de pa, col·locada aproximadament a l’altura d’un metre i recoberta de draps, on hom col·loca la pasta per a ésser repartida segons el nombre de pans que cal fer.