Resultats de la cerca
Es mostren 1910 resultats
ullal
Geologia
Ressurgència aqüífera de gran potència en forma de forat rodó de diàmetre entre alguns metres fins a més de cinquanta, oberts en les planes al·luvials, a la zona de contacte amb les terres calcàries.
Hi sol abundar la pesca, i són aprofitats per al regadiu Són molt nombrosos a l’horta de Gandia Safor el més cabalós d’aquesta zona és el de les aigües de Pego , prop de la carretera d’Oliva a Pego
mariner | marinera
Transports
Persona emprada en la maniobra d’una nau.
Als Països Catalans, els gremis de mariners, anomenats sovint de barquers barquer, es dedicaven al tràfic portuari, a la pesca i a la navegació Reberen el nom específic de mariners els gremis de Cotlliure ordinacions del 1388, Tarragona, Alacant i Palma
múrut
Etnologia
Individu d’una tribu de Borneo que habita al N de l’illa.
Pertanyent al grup d’ètnies daiak, han disminuït molt des de la Segona Guerra Mundial uns 30 000 individus el 1980 Construeixen els pobles en zones escarpades viuen dels conreus tropicals amb la cacera i la pesca com a complements
Marken
Port de Marken
© Turisme d’Holanda
Sector o indret
Antiga illa dels Països Baixos, a l’Holanda Septentrional.
A 18 km d’Amsterdam, fou unida al continent, el 1957, amb la construcció del pòlder de Markerwaard 2 000 h est 1980 La bellesa dels paratges i l’esport de la pesca han fet de Marken un centre turístic florent
Ribadeo
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat a l’W de la ria de Ribadeo.
L’economia es basa en el sector primari agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal Hi és bàsica també l’activitat comercial i turística En són remarcables els miradors A Atalaia i de Santa Cruz i el monestir de Santa Clara
Medellín
Municipi
Municipi de la província de Badajoz, Extremadura, drenat pel Guadiana, prop dels Montes de Mérida.
L’economia es basa en l’agricultura, la pesca i les indústries que en deriven Hi destaca un castell d’origen romà que fou reconstruït el s XIV, amb una gran torre quadrada i dos recintes dividits per una muralla
moixonet
Ictiologia
Joell de l’espècie Atherina mochon, de cos molt prim i ulls grossos.
Fa uns 12 cm, és molt semblant al xanguet, però amb la línia lateral argentada sense punts negres Forma bancs vora la superfície, estables durant tot l’any Són planctònics i comuns als Països Catalans, on hom els pesca abundosament
xanguet
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, de cos transparent, comprimit lateralment, i mida molt petita, entorn dels 4-5 cm, força caparrut.
S'alimenta de zooplàncton i mena una vida nectònica fa moles importants prop del litoral Té un valor comercial elevat, bé que la seva pesca és molt controvertida perquè sol comportar la destrucció de fases juvenils d’altres espècies pelàgiques
Òscar Salvador Jardí
Pesca esportiva
Pescador esportiu especialitzat en la modalitat de mar-costa.
Membre de la Societat de Pesca Esportiva de Salou, amb la qual es proclamà campió 1999 i subcampió 1997 d’Espanya i subcampió del món 1998 de clubs Amb la selecció catalana també assolí el títol estatal de l’especialitat 2000
Poyang
Llac
Llac de la Xina central, al sheng de Jiangxi.
A la conca mitjana del Iang-Tsé, exerceix una important acció reguladora de les aigües del riu, absorbint les aigües sobrants a l’època de crescuda, mentre que durant l’estiatge torna a desguassar normalment S'hi troba Pesca a les seves vores